Reus desestima 40 recursos dels bancs que tenen pisos buits

L’Ajuntament continua amb el procés de multar aquelles entitats bancàries que tenen pisos buits i no en fan cap ús. En total han executat 59 multes coercitives a vuit entitats bancàries. Segons explica el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, va informar el passat dilluns a la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge Social que, d’aquestes sancions, el consistori ha acceptat només 12 recursos. Per contra, n’ha desestimat 40 i de les restants sancions no han rebut resposta.

Arza explica que, «si tenim com a referència Terrassa, que van més avançats en aquest procés, hi ha la possibilitat que les entitats arribin a fer una denúncia al Contenciós Administratiu» i exposa que «el jutge acostuma a donar la raó a l’ajuntament, com a mínim en el cas de Terrassa». Això fa que el procés per sancionar a les entitats, s’allargui encara més.

Cal recordar que el procés es va anunciar a finals de gener d’aquest any i que es podrien emetre fins a tres multes diferents si els bancs no complien amb la normativa. Per ara, gairebé set mesos després, encara s’està a la primera fase. És a dir, en la deliberació de la primera de les sancions, amb un import de 4.500 euros. «Denunciem una burocràcia tan lenta, que fa que un procés que havia de ser de tres mesos s’allargui fins a quasi set», exposa el regidor de la CUP, Edgar Fernández.

Amb tot, Arza assegura que tenen intensió de començar engegar la segona multa d’aquells expedients que no s’ha acceptat el recurs. Encara cal fixar la quantia econòmica de la segona sanció. «També volem obrir nous expedients, però això depèn de la capacitat que tinguem per assumir-ho», remarca el regidor d’Urbanisme.

Possibles acords amb els bancs

La Comissió va arribar a un acord per unanimitat de demanar a dues entitats bancàries que posin a disposició de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya alguns dels pisos que té buits a la ciutat. El regidor no ha volgut especificar els noms de les entitats, però, tal com apunten des de la CUP, que també van estar presents a la Comissió, serien Bankia i BBVA. El regidor d’Urbanisme explica que, al final, aquest procés té com a objectiu no tant una recaptació econòmica a través de multes com que les entitats financeres facin ús, d’una manera o altra, dels habitatges que tenen a la ciutat.

L’estat dels habitatges

Segons ha confirmat el regidor Marc Arza, l’estat del parc d’habitatges de les entitats financeres és ben divers. «El 30% estan en perfectes condicions per entrar al mercat, un altre 30% estan en obres, un 20% són immobles amb ocupes il·legals i un últim 20% no sabem com estan», exposa de forma genèrica el regidor.

Pel que fa al banc d’habitatges del mateix Ajuntament, Arza assegura que estan tots en perfectes condicions. En canvi, des de la CUP, exponsen que hi ha una dotzena de pisos buits de Mas Bertran I que no tenen cèdula d’habitabilitat. La formació política també continua denunciant que «els pisos de protecció oficial són massa cars», tal com exposa Fernández.

Creixen els habitatges llogats

Tot i la denúncia que exposa la CUP, el primer semestre del 2016 s’han formalitzat més de 30 contractes nous de lloguer en les diverses promocions d’habitatge protegit municipal: al desembre hi havia 66 habitatges llogats i ara la xifra s’acosta al centenar. A hores d’ara, més del 60% de l’oferta està ocupada i destaca l’augment de contractes formalitzats a la promoció del barri del Carme, a la plaça de la Patacada, i a Mas Bertran II. En el cas de la promoció municipal de la plaça de la Patacada, les dades són més positives: a finals del 2015 hi havia nou habitatges llogats i sis mesos després, n’hi ha 23. Aquesta evolució positiva respon a la rebaixa del 20% dels preus dels lloguers dels habitatges de protecció oficial que s’aplica des del gener i, en el cas del barri del Carme, també hi té a veure la campanya de difusió específica que es va fer a la primavera.

Segons el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, aquestes dades demostren l’encert de la política d’habitatge, gràcies a l’ajust dels preus del lloguer amb les necessitats reals dels ciutadans i, «si es confirmen les expectatives, acabarem l’estiu amb 15 contractes nous, un 70% de l’oferta total ocupada».

L’oferta municipal

L’oferta d’habitatge protegit municipal és de 160 pisos repartits en quatre promocions: 30 habitatges a Mas Bertran I, 68 més a Mas Bertran II, 16 a la Granja Massó i 46 més al Barri del Carme. Dels 160 pisos, 45 formen part del programa municipal de Borsa d’Habitatge Assequible, que es coordina amb Serveis Socials.