«Cada any hi ha 600 nous casos de càncer de pròstata a la província»

— El càncer de pròstata és el més comú entre els homes. Quina és la seva incidència en la població?

— Cada any es detecten 600 casos nous de càncer de pròstata a la província de Tarragona. Però només moren 85 persones a causa d’aquest càncer. A més, la supervivència a cinc anys és del 94%. Ara mateix, hi ha 3.829 persones a la província que tenen o han tingut aquest càncer.

— A què es deuen aquestes xifres tan altes de persones afectades i una xifra tan baixa pel que fa a la mortalitat?

— Abans el més freqüent en homes era el càncer de pulmó, ara ha passat a ser el de pròstata, per dues coses. La primera és que es fuma menys, i baixa el càncer de pulmó. La segona és perquè es tracta d’un càncer que afecta sobretot a la població envellida i ara la gent és més gran. A més, ara es fan els PSA, una anàlisi de sang on es detecta aquest tipus de càncer. Llavors se’n descobreixen molts. No és que hagi augmentat el càncer de pròstata especialment, sinó que augmenta perquè la gent es fa més gran, vivim més i perquè el busquem més. Bàsicament, és l’efecte PSA.

— A diferència del càncer de còlon i el de mama, no hi ha cap programa de diagnòstic precoç?

— Per al de pròstata hi ha una cosa més senzilla que és un test, el PSA, que és una anàlisi de sang. A partir dels 50 anys es pot recomanar que es faci cada any en els homes, però no està tan clar que baixi la mortalitat per càncer de pròstata. Així com en els altres s’ha de fer, el PSA molta gent s’ho fa perquè és molt fàcil, ja que et fan una anàlisi de sang i s’ho miren. Fent això, agafes algun càncer de pròstata molt precoç però el que passa amb aquest càncer és que agafen a gent molt vella i moltes vegades a aquella persona li diagnostiques un càncer de pròstata que mai a la vida li hagués donat cap símptoma ni s’hagués mort d’això.

— És a dir, podrien no diagnosticar-te aquest càncer i que no passés res?

— Sí. Podria ser que algú s’hagués mort d’un infart o de vell, amb el seu càncer de pròstata sense diagnosticar i ara li han diagnosticat. Per això té una supervivència tan bona, perquè en diagnostiques molts que si no s’haguessin diagnosticat tampoc hauria passat res, perquè és molt lent. Hi ha estudis d’autòpsies de gent que s’ha mort a partir dels 70 anys i el 70% tenien càncer de pròstata a l’autòpsia, que mai els hagués donat símptomes. Si visquéssim 150 anys tots els homes tindríem aquest càncer. — Quins tractaments hi ha per curar aquest càncer?

— El càncer de pròstata localitzat es pot tractar de dues maneres: amb radioteràpia o amb cirurgia. Els resultats són els mateixos, però la cirurgia dóna més problemes que la radioteràpia. La cirurgia pot tenir certa mortalitat i dóna problemes d’incontinència urinària i impotència sexual. La radioteràpia no dóna incontinència i la impotència és menor. Si el tumor està localment avançat però sense metàstasi, no es pot operar i es tracta amb una combinació d’hormones i radioteràpia. Per últim, si el tumor té metàstasi, que normalment els llocs més freqüents on s’escampa és als ossos o als ganglis, es treballa amb tractament hormonal.

— Si, sobretot, afecta la gent gran, és convenient sotmetre’ls a aquests tractaments?

— Crec que tampoc s’ha d’anar a buscar PSA a la gent de 95 anys si estan tranquils sense cap símptoma. Es pot no tractar el càncer de pròstata i sols observar-lo. Sobretot es fa en persones molt grans que es moriran abans de vells que d’aquest càncer. El vas vigilant i si en algun moment el tumor creix massa, potser es decideix tractar. Però si està bé, no té res i té 60 anys l’has de tractar perquè és probable que, si no fas res, acabi donant-li problemes.

— Ha avançat molt la tecnologia que es fa servir a l’hospital de Reus?

—En avançaments tecnològics hi ha la cirurgia laparocòpica, que és operar per tres forats en lloc d’obrir al pacient. És mínimament invasiva, però necessita un mínim d’aprenentatge. Pel que fa a la radioteràpia a l’hospital tenim un aparell des del 2010, que es diu Trilogy, que permet donar altes dosis de radioteràpia amb tècniques molt sofisticades que amb una mínima toxicitat als teixits circumdants. És molt interessant perquè cures el tumor sense toxicitat.