L'Audiència decideix que un tribunal professional jutgi el cas Tecnoparc

La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de Tarragona ha ratificat que el judici del cas Tecnoparc sigui jutjat a través d’un tribunal professional i no un jurat popular, deixant així enrere les peticions del Ministeri Fiscal. Segons una interlocutòria a la qual ha tingut accés Diari Més, l’Audiència Provincial ha desestimat el recurs que havia presentat Fiscalia el passat 17 de maig, conta la resolució del Jutjat d’Instrucció número 1 de Reus que ja havia determinat que un jurat professional –integrat per jutges i no per ciutadans– se n’ocupés. El cas s’ha instruït en paral·lel amb el cas Innova i, ara, s’està a l’espera de conèixer la data del judici oral.

La investigació busca desvelar si l’expresident de la societat de capital mixt Tecnoparc S.A., Àngel Cunillera, i l’exregidor i exconseller de la societat, Jordi Bergadà, van cobrar presumptament de manera irregular una suma de factures valorades en més de 144.000 euros. Aquesta situació va ser denunciada per Ara Reus, fa més de quatre anys. El regidor de la formació, Daniel Rubio, subratlla que «nosaltres només volem que els senyors Cunillera i Bergadà tornin els diners que es van apropiar als ciutadans de Reus». Així mateix, assegura que «una vegada ho hagin fet, ens apartarem del cas i no anirem contra ningú. No volem fer una persecusió política ni d’aquestes dues persones, però tenim clar que aquests diners no els podien cobrar, tal com quedava clar en els estatus de les societats». A més, recorda que, arran de la querella presentada per Ara Reus, després també va personar-se l’Ajuntament de Reus en aquesta causa. Concretament, el cas investiga Cunillera, que hauria cobrat irregularment més de 81.000 euros, i Bergadà, que va cobrar 33.000 euros. També l’exgerent del Tecnoparc, Xavier Gómez, i l’empresari i exconseller de la societat, Ramon Urgellès.

L’Audiència Provincial ha decidit desestimar el recurs interposat pel fiscal perquè considera que aquest és «improcedent» i perquè «presenta diversos dubtes a l’hora de poder determinar que es va interposar dins del termini previst per llei». Així, en la interlocutòria expliquen que «si bé no consta la data en la diligència de notificació remesa a Fiscalia, la mateixa apareix unida en les actuacions de manera consecutiva a la interlocutòria del 7 de març de 2016». Tot i això, s’hi detalla que «el recurs de reforma es va interposar pel Ministeri Fiscal en data del 4 d’abril de 2016 i no hi apareix cap explicació sobre les raons de la falta de constància de la data de notificació».

Cal recordar que, mesos enrere, la fiscalia va considerar que Gómez i Urgellès com a cooperadors necessaris i estimava que, als delictes de falsedat documental i estafa, s’hauria de sumar un delicte de malversació de cabals públics. Remarcava també la vinculació dels fons del Tecnoparc amb l’administració pública, tenint en compte l’objecte social de la societat –promocionar la zona i atreure noves empreses–, la seva vinculació amb l’Ajuntament de Reus –l’exalcalde, Lluís Miquel Pérez, en va ser president–, el seu capital majoritàriament públic i uns fons amb vocació de servei públic.