Foc, balls i gran fervor al dia gran de les festes en honor a la Mare de Déu

«Puix sou Vós la nostra Mare i ho tenim a gran honor. Verge de Misericòrdia mireu-nos amb ulls d’amor», diu un dels goigs en honor a la Mare de Déu. Un diumenge solemne en una ciutat entregada a la festa de la seva patrona. Els balls, el foc i els elements festius van marcar els compassos del dia gran de la festa major petita. Una festivitat que adquireix un significat majúscul per tot allò que suposa rendir homenatge a les Misericòrdies, Coris, Coies o les Misis. Que era un dia dels marcats en vermell en el calendari es va poder apreciar de bon matí amb els grallers de la ciutat, que s’encarregaven, per si algú encara en tenia algun dubte, d’anunciar en forma de matinades que era el dia en honor a la patrona. El mateix succeïa des del Campanar, ja que els agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia donaven el Toc de Festa per anunciar la festivitat.

Com marca la tradició, la plaça de la Pastoreta, a tocar amb el passeig de Misericòrdia, va ser el punt de trobada dels elements festius, amb ganes de lluir-se davant els reusencs, que es van anar aplegant i fent passadís als autèntics protagonistes de la festa. Molts petits s’estrenaven, encuriosits, com espectadors de l’esdeveniment i s’ho miraven amb l’interès i la innocència i, qui sap, si amb perspectives de ser un dels protagonistes aviat.

Vora dos quarts de dotze del matí, el seguici començava a fer-se cada cop més viu. A tocar del Santuari encapçalaven la comitiva els trabucaires, amb el ball de Pere Joan Barceló. Primeres canonades a l’aire vora el Santuari, on en aquell moment s’hi duia a terme la solemne missa concelebrada i presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol Balcells, amb la participació dels assistents de l’Orfeó Reusenc.Els trabucaires esperaven impacients el moment de repic de campanes i el llançament de 21 salves de morterets en honor de la Mare de Déu. I ho feien sota l’atenta mirada del Carrasclet, amb mirada al santuari reusenc, però també pendent del centenar de reusencs que volien (re)descobrir el nou aspecte que presenta aquest gueriller que s’ha rejovenit d’allò més quan acaba d’arribar a la trentena: s’ha renovat quasi bé de cap a peus: ha estrenat el seu nou vestit, s’ha remodelat el trabuc i s’ha repintat la barretina. La cara i les mans s’han restaurat. «Li hem mantingut la faixa i la manta penjada a l’esquena, però la resta quasi bé tot modificat, després de tants anys ja tocavencanvis», explicava el secretari de l’associació que té cura del gegant, Ramon Bergadà.

Fins a 400 persones ja van poder conèixer el nou «look»en la festa de presentació que va tenir lloc el divendres a la Palma i on s’hi van poder visionar fotografiers històriques. Diumenge, però, era el dia solemne on el gegant lluia el vestit al carrer. I va valdre la pena l’expectació creada.Uns metres més enllà s’ho miraven una de les parelles més reconegudes i que eren objecte de comentari entre els aplegats al passeig de Misericòrdia: els Gegants Japonesos, que s’estrenaven en aquesta cita arribant a la seixantena després de la festa de presentació i la cercavila de la setmana passada.

El Basilisc i els Xiquets

Un altre dels elements que encapçalava el seguici era el Basilisc. Després de la «demanda dels petits perquè es pogués estrenar el petit», com explicava el president de l’Estol del Basilisc, Pere Latorre, diumenge era el torn del gran, que tornava a impressionar amb els seus ulls i plomes de vidre i estructura de ferro. Latorre es mostrava orgullós del nou element, a la vegada que expressava el seu desig perquè «tant de bo la festa en honor a la Verge es pogués allargar una mica més», expressava. També van participar en la trobada matinal la Víbria, el Drac, el Lleó, els Nanos, la Mulassa i els Gegants, elements que sempre encisen als petits i no tant petits. No hi van faltar tampoc els Balls de Pastorets, Galeres, Cavallets, Cercolets, de Prims, de Valencians, el Ball de Bastons d l’Esbart de Santa Llúcia. De bon matí també es deixaven veure els Xiquets de Reus. Els de la camisa avellana s’aixecaven amb la satisfacció d’haver fet dissabte una de les seves actuacions més brillants a la Diada del Mercadal. «És el moment en què és més fàcil ensenyar a la ciutat el què estem fent i que la gent pugui emocionar-se amb nosaltres», explicava el Jordi Guarque, un dels caps de colla dels dels reusencs. Diumenge va ser el torn d’una exhibició vespertina en solitari davant del Santuari amb un 4d8ft, 3d8, 2d7 i pd6 mentre que el matí, de baixada al Santuari, van fer un 3d6n 4d6n i 2p4. Tot plegat després d’un dissabte gloriós a la Diada de la plaça del Mercadal amb un 5de8, un 3de9, un 2de8 i un pilar de 6. Els reusencs van ser els amfitrions de la Diada amb els Moixanguers d’Igualada així com els Castellers de Sabadell.

El foc del Diables

Dels moments de més expectació i que marquen el final dels actes de Miserciòrdia hi ha l’actuació dels Diables, amb la tradicional i majestusosa carretillada que va tenir lloc davant del Santuari. Enguany ha estat un dels més especials per la Colla perquè també s’han sumat diables particulars a la Baixada. Sens dubte, un dels moments més esperats per centenars de reusencs aplegats entorn de la plaça i que va culminar instants després amb l’encesa de la façana del santuari, la qual es va omplir amb els colors i la llum de la mostra piromusical, a càrrec de la Pirotècnia Igual. Instants abans, a l’interior del santuari, els assistents es van reunir per copsar un dels moments més solemnes com és el Ball curt de l’Àliga, amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.