«Foc i Cendra és un disc que reivindica les segones oportunitats»

— Foc i cendra. Contundent.

— És un tema «punch» per començar el disc. És un símil del que significa caure’s i aixecar-se però dit d’una forma més poètica.

— En les lletres sovint parla de «camins» i anades a tornades. Parteix d’una experiència personal?

— Hi ha una part que sí,amb històries properes, però un altra on tractes d’imaginar-te històries. Com havia dit el Sabina, quan estàs bé d’ànim dedicat a disfrutar de la vida però quan estiguis trist agafa la guitarra i dedica’t a escriure cançons. Hi ha alguns temes que reflecteixen moments on estàs en un moment més baix.

— Sorprèn amb un dels títols: Hipermetropia temporal

—És la cançó més simple del disc. Volia explicar allò que et succeeix quan estàs davant d’una noia molt guapa: quan t’apropes i t’asseus davant meu tinc hipermetropia. És un tema simpàtic.

— El disc per moments sembla decantar-se cap al rock però després hi apareixen temes amb més pausa.

— Sí, ho he anat modulant. Si en algun moment hagués necessitat posar una base electrònica no m’hagués importat. Són cançons senzilles d’interpretar en un format acústic.

— Ha comptat amb la col·laboració, entre d’altres, d’en Pemi Rovirosa de Lax’n Busto.

— Ha participat fent la guitarra de la cançó Inconscient, un tema molt rocker. És una tema que té quatre anys i ha anat evolucionant.

— Algun tema que tingui un significat especial?

— Destacaria el Brilla tant per la música pel què i com ho explica. Es refereix a una persona especial i emmarcat en l’època d’estiu. .

— Apel·la en el disc a un missatge de superació de les adversitats.

— Defenso aquest actitud d’aixecar-te quan has caigut. Però també és un missatge que es refereix a les segones oportunitats. De vegades fas una errada i algú et diu Deixa-ho, que això no és lo teu. Jo responc: Deixa-m’ho provar. Crec en la persistència, no tot surt a la primera. És una defensa del treballar i treballar.

— La producció ha estat a càrrec d’en Jofre Bardagí.

— Ja ens coneixíem i en el moment que hi entra doncs va tirant del fil, et proposa quines col·laboracions hi poden encaixar. Per exemple, no tenia un bateria fixe i vam contactar amb l’Àngel Valentí de Glaucs. I el mateix Jofre s’ha implicat també amb els teclats i evidentment les veus.

— El disc va sortir publicat fa poques setmanes i avui el presenten a Reus.

— Aquesta nit serem a l’Absenta a partir de les 11 de la nit. Serà la primera vegada que m’estreno a la capital del Baix Camp. Estic expectant i tinc els nervis típics de quan debutes. Però bé, ara el que toca és gaudir d’aquest moment i tot el que vingui a partir d’ara és un premi.

— Què li està enriquint més d’ençà que ha donat a conèixer els seus nous temes?

— Una de les coses que més m’aporta és la gent que estic coneixent durant aquests mesos. La rebuda ha estat molt bona i quan la gent diu que sona bé doncs et quedes molt sorprès.

— Parli’m dels seus inicis.

— Vaig començar fent incursions amb la guitarra. Et fiques amb grups de versions, perquè et diuen que fer-ne de propis no toca. I quan fas de propis et diuen que n’has de fer de versions.. Vaig treure un EP de 8 temes fa quatre anys que també els tocarem en el concert d’aquesta nit. Va ser un treball autoeditat i una primera presa de contacte necessària per arribar a fer el que he fet ara.

— Li ha estat complicat arribar a la producció d’aquest treball?

— Sí, però tot sigui així. Espero no tardar gaire en fer el proper. Potser d’aquí 2 anys i ho faria amb el mateix equip. M’agradaria poder entrar la roda. Ara però em concentro en el moment present, perquè no és només el disc, sinó el que comporta la seva promoció i donar-lo a conèixer.

— Tocarà també a Luz de Gas, a Barcelona, un format diferent de l’acústic.

— És una experiència diferent i en tots els casos et permet poder «despullar» les cançons amb el públic que et ve a veure.