La investigació sobre l'aval a Shirota arriba a judici al Tribunal de Cuentas

El Tribunal de Cuentas celebrarà els dies 20 i 21 d’octubre, dijous i divendres d’aquesta setmana, el judici que culmina la investigació iniciada per l’aval que l’antiga Innova va concedir a l’empresa de recerca publicoprivada Shirota Functional Foods. L’òrgan ja va acollir, al juliol de l’any passat, l’audiència prèvia a aquest judici comptable, en una vista que va servir per establir els posicionaments de les diferents parts i proposar proves, la major part de les quals van ser al seu moment desestimades. L’assenyalament del judici, amb tot, no havia pogut produir-se fins ara –el Tribunal de Cuentas en fixava la data i l’hora a principis d’octubre–, a l’espera que els implicats presentessin documentació reclamada i que era considerada necessària per a l’evolució del procediment comptable, que transcorre en paral·lel al que està tenint lloc al jutjat d’instrucció número 3 de Reus en el marc de la macrocausa sobre Innova. L’espera a l’evolució de la instrucció penal podria haver tingut a veure també amb aquesta demora.

La CUP va denunciar davant el Tribunal de Cuentas, l’any 2012, l’aval per 3 milions d’euros que el hòlding d’empreses municipals Innova va concedir a l’empresa alimentària de capital mixt Shirota Functional Foods, sense tenir-ne la majoria de l’accionariat. La causa que ara arriba a judici es dirigeix contra set excàrrecs del tripartit reusenc: l’exalcalde Lluís Miquel Pérez, Josep Morató, Eduard Ortiz i Álex Martínez (PSC), Jordi Bergadà i Empar Pont (ERC) i l’ecosocialista Daniel Pi (ICV), tots ells membres del consell d’administració del hòlding Innova que, al març del 2007, van votar a favor de la participació d’aquest a la nova entitat publicoprivada Shirota. Una decisió, aquesta, que va ser ratificada pel plenari municipal. En aquest sentit, i després que l’Ajuntament de Reus s’hi personés, la CUP va optar per retirar-se de la denúncia en una determinació justificada per motius econòmics i en sentir-se representants pel mateix criteri de l’Ajuntament i la Fiscalia: que els set excàrrecs del govern al punt de mira han de tornar els diners.

Al 2014, el Tribunal de Cuentas ja va citar als implicats per informar-los de la xifra a què haurien de fer front si es determina l’existència de responsabilitat comptable en l’aval, demanant-los l’afiançament de la quantitat de l’aval. En casos com aquest, la pòlissa de responsabilitat civil que té l’Ajuntament de Reus per «cobrir» l’actuació dels regidors com a càrrecs electes afiança la quantitat provisionalment. En cas que el Tribunal de Cuentas acabi determinant l’existència d’una mala gestió, en principi, els afectats haurien de respondre a allò que se’ls requereixi a partir del seu patrimoni propi.

Sentències sobre el hòlding

El Tribunal de Cuentas emetia, el passat mes de juliol d’aquest 2016, les primeres sentències relacionades amb Innova. Dues d’elles condemnaven l’exdirector general del hòlding, Josep Prat, el gerent de Reus Transport, Josep Maria Adserà, i l’exapoderat d’Epel Innova, Josep Iglesias, pels increments salarials aplicats a les plantilles d’ambdues empreses entre els anys 2009 i 2011. Pel que fa al procediment sobre l’empresa Reus Transport, es requeria a Prat i Adserà el reintegrament dels danys causats a l’Ajuntament; mentre que en el cas d’Epel Innova, Prat i Iglesias van ser condemnats a fer front a quantitats que feien ascendir-ne la total fins a prop dels 100.000 euros. José Augusto García Navarro i Xavier Sarrà van quedar absolts. Una altra resolució, també per increments salarials però en aquest cas a Rellsa, Prat va resultar igualment condemnat, però Iglesias i García Navarro absolts.