Patrimoni
El mausoleu de Prim a Reus, Bé Cultural d'Interès Nacional
L'obra va ser restaurada l'any 2013 i col·locada a la seva ubicació actual, a l'entrada del cementiri reusenc
El Govern de la generalitat, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el mausoleu del General Prim a Reus, obra de Plácido Zuloaga (1834-1910), amb la col·laboració de l’escultor Émile Hébert (1828-1893).
Segons s'estableix en l'expedient per la declaració, el mausuleu «constitueix una de les obres més singulars de les arts decoratives del segle XIX, d’estil neoclàssic». La peça va ser restaurada l’any 2013 al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i l'any 2014 va ser col·locada a la seva actual ubicació, a l'entrada del cementiri de Reus.
La construcció del mausoleu es va iniciar a Eibar i va finalitzar a Sant Joan Lohitzune entre el 1874 i el 1875, i en ell hi van treballar 32 artesans. Plácido Zuloaga, el seu autor, és un mestre del damasquinatge de gran renom internacional, i Émile Hébert, autor dels medallons i de la figura jacent, és una personalitat notable de l’escultura decorativa francesa del seu temps.
El sarcòfag, de ferro, té forma de caixa rectangular, és sostingut per quatre pilars, també de ferro, i està envoltat de motllures i figures decoratives (columnes, garlandes...). La part superior la formen dues planxes de ferro retallades i una escultura jacent que representa el general Prim, vestit de militar, amb el cap sobre dos coixins i armat amb una espasa. Aquesta figura i els medallons són de bronze amb bany d’argent.
El conjunt està totalment decorat amb incrustacions de metalls nobles, formant sanefes, tant horitzontals com verticals, amb motius geomètrics, vegetals i baixos relleus en ferro. Als laterals hi té dos plafons en baix relleu amb les representacions de la batalla de Castillejos, i l'entrada triomfal del general Prim a Madrid al capdavant dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica.
A banda i banda d'aquests relleus hi ha esculpits dos medallons, obra d’Hébert, amb els busts de quatre militars romans. Als dos laterals hi ha esculpida una calavera. Al capçal del sarcòfag destaca, emmarcat amb decoració floral, un escut policromat amb el lema "Honor, valor y lealtad" entre figures de voluntaris armats i amb barretines, i diverses banderes. A la part dels peus, i també emmarcat per una sanefa de flors, s'observa el nom de Prim en majúscules, amb les vores d’argent i el cos d’or. A ambdós costats, hi ha esculpit un rellotge de sorra, símbol de la fugacitat del temps.
Joan Prim i Prats, prestigiós militar i un dels polítics catalans més importants del segle XIX, va morir assassinat a Madrid, l’any 1870, quan ocupava el càrrec de cap del Govern i ministre de la Guerra. Va ser enterrat al Panteó d’Homes Il·lustres, al costat de la basílica d’Atocha, a Madrid, on va romandre fins al 1970, any en què va ser traslladat al cementiri de Reus, a petició de la ciutat i amb motiu del centenari de la mort de Prim.