«Em prenien com un boig per demanar les factures»

— Deixa l’acta de regidor. El regidor d’Innova.

— Com vaig manifestar en el darrer ple, no és un assumpte del que em sento molt orgullós; vam fer el que havíem de fer i no m’agrada aquesta etiqueta de regidor d’Innova. Com si es tractés de l’economia domèstica, vam saber en el seu moment formular les coses d’una manera que no s’havia fet i demanant documentació. El dany econòmic que s’ha produit a la ciutat és més que evident.

— Torna a la seva anterior tasca a Rellsa però seguirà vinculat a la investigació del cas.

— La CUP és un treball col·lectiu. Faig una parada tècnica. Ara tindré més temps lliure i podré centrar-me en la revisió dels expedients i donar un cop de mà als companys en tot el que faci falta.

— Ha canviat la seva relació amb Convergència al llarg d’aquests anys?

— En el primer mandat vaig viure una humiliació personal. Em prenien com un boig per demanar factures. Recordo que Teresa Gomis havia dit que jo veia fantasmes pel què fa als contractes. Després, quan van sortir a la llum els sous, la situació va anar canviant.

— I com veu ara el govern?

Des de la CUP veiem que Convergència s’assembla en algunes coses més a la dels primers anys de mandat, amb incompliments d’alguns punts dels pressupostos que s’havien acordat com es va evidenciar en el ple d’ahir amb la gossera. També posem de relleu les externalitzacions que encara es fan des d’algunes empreses municipals quan es podria aprofitar la plantilla. La internalització dels serveis, a més, s’està duent a terme molt poc a poc.

— Ha tocat sostre electoral la CUP ara que vostè abandona l’acta?

— Al contrari, crec que encara podem créixer més. Fa gràcia quan diuen que ara es veu menys el treball de sis regidors que quan estava sol en els plens. La CUP està fent moltes coses i això es demostrarà en els propers temps.

— La CUP ha sabut transcendir el vot ideològic?

— Crec que aquesta ha estat una de les claus, el nostre treball rigorós ens ha fet veure com un partit que ha fet una fiscalització del diner públic. Això ha propiciat que persones sense una necessària adscripció ideològica a la CUP ens hagin decidit fer confiança.

— Li hauria agradat, però, ser l’alcalde? Ho va tenir a tocar.

— Sí. i per això ens vam presentar. A l’hora de la veritat hi va haver més un postureig que una proposta ferma per aquells qui volien plantejar una alternativa. Vam intercanviar amb el PSC i Ara Reus un full on establíem diverses sinèrgies. El problema va ser el silenci per part d’ERC que no ens van donar resposta. Possiblement hi havia al darrere el pacte de país de Junts pel Sí. Recordo també que ens comentaven que si no ens ajuntavem en les darreres Municipals amb alguns altra formació desapareixíem. No han fet bons els pronòstics, com ha quedat demostrat en aquesta legislatura.

— Ahir, però, la oposició i govern es van posar d’acord per reconèixer la seva trajectòria.

— Sí, però em quedo amb les paraules que em va dir una persona: a l’hora de la veritat, ahir ningú et va aplaudir.