Habitatge lliura en forma de lloguer social 7 pisos d'entitats bancàries

Un total de set famílies han formalitzat un contracte de lloguer social a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en pisos propietats d’entitats bancàries. Aquests s’han pogut dur a terme arran del conveni signat per la Generalitat amb el Sareb –el popularment conegut com a banc dolent– el juliol de 2015 i els acords amb les entitats BBVA, Caixabank i Bankia, que han permès incrementar el parc d’habitatges cedits per entitats financeres. Segons detallen des de l’Agència de l’Habitatge, es va contemplar llavors la cessió de 42 habitatges a la capital Baix Camp. Així, més enllà d’aquestes ja 7 formalitzacions, hi ha un total d’11 casos més en els quals s’estan executant les obres d’arranjament i que properament suposaran nous contractes.

D’altra banda, hi ha 5 casos en què els immobles es cediran; casos on els inquilins no poden assumir el cost hipotecari. És a dir, s’ha evitat el desnonament i ara s’està tramitant l’expedient corresponent per a la seva regularització social «sempre i quan quedi acreditat que es tracta de famílies vulnerables». Sobre els 19 restants, s’han ofert a la Mesa de Valoració per a situacions d’Emergències Econòmiques i Socials de Catalunya, per atendre les sol·licituds presentades pels serveis socials municipals. La renda establerta per aquests immobles és de 150 euros, si bé des d’Habitatge s’atorga un ajut per al pagament del lloguer. Un import «variable en funció dels ingressos que es perceben».

Reunió pel barri Gaudí

D’altra banda segueixen les reunions entre veïns, Ajuntament i Generalitat en el cas de les famílies que ocupen actualment pisos al barri Gaudí, principalment ubicades al bloc verd de l’avinguda de Barcelona. Segons explica Antonio Montoya, responsable de l’Oficina d’Atenció al Veïnat, la situació, que ha de suposar la regularització amb la conseqüent fixació d’un lloguer social «està anant per bon camí i creiem que en el termini d’un any s’hauria hagut de donar resposta a cada un d’aquests casos». De la vintena de persones que es troben en aquesta situació, Montoya traça una línia divisòria entenent «l’atenció que s’ha de donar a les 13 persones que estan adherides a la plataforma creada al barri per cercar aquestes solucions». En aquests pisos, el consistori actua «de facto» com a mediador i vehicula la demanda a la Generalitat de Catalunya per, en última instància, fer-la arribar la propietat dels habitatges.

Fonts del consistori explicaven recentment a aquest diari que encara «s’està treballant en aquest assumpte». En aquest sentit, segons apunta Montoya, un dels punts dels quals s’es tractarà en una reunió imminent és si els actuals ocupants d’aquests pisos romandrien en els habitatges en els quals es troben instal·lats ara mateix o bé serien reubicats, una vegada regularitzada la seva situació de lloguer social, en altres blocs del barri. Tal i com afegia el propi Montoya, «en principi es parlaria de traslladar-se cap a altres emplaçaments, però cal tenir en compte que en molts casos els actuals inquilins, tot i la situació d’ocupació, «han millorat l’estat de la vivenda en la qual hi resideixen», apuntava.