Entre tots el van matar i ell sol es va morir: Francesc Vallès

En l’entorn socialista a ningú no l’hi ha estranyat la dimissió de Francesc Vallès com a regidor-portaveu de l’Ajuntament de Reus i la seva retirada de la vida política activa. «Estava cantat» comentava un dirigent del PSC que afegia, «sembla mentida, però sempre ha jugat a cavall perdedor».

Recordava que es va equivocar quan va recolzar Eduardo Madina davant Pedro Sánchez a Madrid, que no va gaudir de l’estima de Miquel Iceta, perquè es va postular per Nuria Parlón, i que havia perdut el seu pols amb Joan Ruiz per anar de diputat a Madrid «quan ell tenia més prestigi i ens hauria donat més joc en el Congrés de Diputats».

Un altre dirigent també recordava que se li va proposar de presentar batalla a Carles Castillo per anar de cap de llista al Parlament de Catalunya i no va voler, «estava obsessionat amb Madrid».

A més, afirmava «també s’ha de reconèixer que no l’han tractat bé els que dominen el partit actualment, no només no ha anat en cap llista, sinó que tampoc no li van oferir un lloc a la Diputació i en l’últim congrés del PSC tampoc no el van incloure a cap òrgan, és com si estigués castigat».

La seva relació amb Josep Félix Ballesteros, Primer Secretari del PSC, ha estat més aviat tempestuosa i diuen que en l’últim congrés socialista, celebrat la setmana passada, es van ignorar i no van creuar ni una salutació.

Bastir ponts

Però, gairebé tots coincideixen en assenyalar que Vallés tampoc no ha estat una persona capaç de bastir ponts i de lluitar per aconseguir situar a l’agrupació socialista de Reus al lloc que li correspon, ja que «no és una persona que faci partit, ni vagi per les agrupacions, ni es preocupi de recompondre el partit després de la desfeta electoral que vam tenir en les últimes eleccions municipals», assegurava un dirigent socialista que el coneix a la perfecció. «Sempre ha cregut que no feia falta presentar batalla contra les mediocritats, i que algú com ell que ha tingut un pes a Madrid, que és un bon constitucionalista i que ha cursat un màster en Dret a la Universitat de Georgetown a Washington, no s’ha de rebaixar a aquest tipus de lluites internes».

El PSC a Reus segueix en caiguda lliure: primer el cas Innova amb la imputació de càrrecs públics socialistes, després la desfeta electoral, ara la dimissió de dos regidors i la necessitat de recompondre l’executiva local. Tot els ha deixat en una situació molt precària.

Els únics que miren amb interès aquesta dimissió són els grups polítics que governen l’Ajuntament reusenc, conscients que amb Vallés se’n va la persona que, juntament amb la CUP, els ha posat més bastons a les rodes per aconseguir aprovar temes de ciutat com els pressupostos. Són conscients que els socialistes no entraran a l’equip de govern, de moment, però que amb el canvi d’interlocutor pot variar l’aritmètica pactista i poden arribar a alguns acords que donin aire a les arques municipals.

A Reus tothom sap que Carles Pellicer i Francesc Vallés han tingut una relació molt tempestuosa i difícil i que, malgrat que en els últims mesos s’havia suavitzat, «pactar amb ell era impossible», tal com reconeixen els actuals socis de govern i tots es pregunten si s’obre un nou panorama polític a Reus.

És qüestió de temps, però el real és que en l’epitafi polític de Vallés hauria de constar la famosa frase d’«entre tots el van matar i ell sol es va morir».