«Fer un CD físic ara que estan quedant obsolets ens va semblar una idea romàntica»

De les aules de l’Escola Jesús-Maria de Sant Gervasi als escenaris catalans, l’Artista Convidat –Carles Bertolín, Albert Codina, Francesc Sansalvadó, Oriol Sansalvadó i Víctor Christodoulopoulos– presenta dijous a la capital del Baix Camp (Absenta, 23.30h, entrada lliure) el seu debut discogràfic.

—L’Artista Convidat va néixer com a projecte escolar, al 2012.

—Albert Codina: Érem el Francesc, un amic i jo. Vam començar tocant versions, passant l’estona. L’escola tenia una sala d’assaig i volíem passar-ho bé.

—Francesc Sansalvadó: L’escola ens deixava muntar grups de música i ens proporcionava espai i material. La condició era que, si s’organitzaven concerts, actuacions solidàries, festivals de final de curs o alguna cosa així, toquéssim. Estàvem encantats.

—Com ha estat aquest trajecte de quatre anys fins aquí, fins a ser una banda convencional?

—FS: Abans, havíem tingut altres grups i fèiem classes d’instruments i va consistir en unir-nos tres amics a fer música.

—AC: Un dels companys ho va deixar perquè es volia centrar en els estudis i la voluntat era fer un grup més seriós.

—FS: Llavors hi va entrar el meu germà, que toca el baix, també un pianista, i a l’estiu el bateria va completar la formació actual. Tots havíem anat a la mateixa escola i érem amics de sempre.

—Presenten, en el seu debut, 11 temes com a «un recorregut per situacions que es troben al llarg de la vida», però són una banda molt jove.

—AC: També hem anat vivint moltes coses, ens han passat històries com a tothom.

—FS: A nosaltres o també a gent que ens és propera, que és una cosa que t’obre les portes per a parlar de diferents temes. Creiem que el que fa la nostra música especial és cantar una cosa que sents i que t’emociona.

—Què aporta el senzill Origen com a carta de presentació?

—AC: Va costar molt triar el senzill. Realment, no ho vam saber fins que no vam escoltar el disc sencer. Però, quan ho vam fer, tot va sortir de seguida.

—Per què la frase que introdueix el disc? «Benvolgut el que constitueix el fons de l’ésser, benvolguda la naturalesa d’una cosa, benvolgut l’extracte més pur d’una substància».

—FS: Volíem posar alguna cosa que ens definís, que ens expliqués. Estàvem a dies abans de fabricar el disc. Totes les tres frases inclouen una petita definició del que és essència. Era com dir tres vegades «Benvolguda essència».

—Benvolguda essència compta amb la col·laboració de Cesk Freixas. Com es va donar l’entesa? Què hi ha posat, de seu?

—FS: Li havia enviat un correu i poc després va venir a tocar a L’Escala. Tenim una casa a prop. El vaig esperar al final del concert, allò típic de quan vas a parlar amb les estrelles (riu). Li vaig explicar la història i em va respondre «tu ets el Francesc, no?». Havia llegit el mail. Ens vam posar en contacte, ens vam trobar i va anar molt bé perquè vam aconseguir tant la seva col·laboració com la participació del Víctor Nin, que és el seu productor i guitarrista.

—AC: Vam treballar molt bé, va acabar de donar color al disc.

—FS: I un solo de guitarra que és un regal per sempre.

—Com s’ho fan per consensuar tot allò que fa referència al grup entre cinc punts de vista?

—FS: Ens coneixem molt i hi ha la confiança. Es parla, es vota, com una democràcia, i funciona.

—Què ha de tenir una cançó perquè la considerin bona?

—AC: Transmetre alguna cosa. Si a primeres no ens diu res... Per tirar endavant una cançó pequem de rebutjar moltes idees. El que fa que per nosaltres una cançó sigui bona és que ens remogui, que no ens deixi indiferents.

—És un luxe, avui dia, poder publicar un CD físic?

—AC: Sí. També el repte de poder-ho fer. Tot està molt difícil.

—FS: Un luxe i una sort. És una cosa que està quedant obsoleta. Era una idea una mica romàntica i ens agradava. És el que quedarà. D’aquí uns anys, vagi com vagi la cosa, direm que això va ser el debut i una experiència.