Un projecte del Sant Joan analitza si obesitat i diabetis afecten els gens

Un estudi encapçalat per professionals de l’Hospital Sant Joan de Reus avança per determinar si les persones que pateixen alhora obesitat i diabetis veuen afectat el seu genoma i, en cas afirmatiu, si aquesta afectació és reversible, en quins termes podria recuperar-se la normalitat i si els canvis en l’actuació dels gens es traslladarien o no a la descendència. La Marató de TV 3 –dedicada el passat 2015 a aquests dos trastorns metabòlics, els més freqüents a Catalunya–, després de conèixer i seleccionar el projecte, ha destinat exactament 199.420 euros a l’impuls de la recerca, que donarà els seus primers fruits en un marge d’«entre tres i quatre anys» i que va néixer arran de la detecció «del que potser és una nova malaltia que anys enrere no ens trobàvem, i que consisteix en que l’obesitat i la diabetis estan juntes». Ho explica el doctor Jorge Joven, responsable del Centre d’Investigació Biomèdica i el 50% del projecte de recerca científica L’impacte del metabolisme energètic en les modificacions epigenètiques derivades de la combinació de diabetis i obesitat, en què treballa braç a braç amb el doctor Daniel del Castillo, cap del servei de cirurgia de l’Hospital Sant Joan de Reus.

«Des del Centre de Recerca Biomèdica, capdavanter en el tema del metabolisme, vam trobar que els diabetobesos –un dels termes emprats per definir pacients amb obesitat i diabetis– presenten uns transtors metabòlics que van més enllà del sucre, el colesterol o el pes», apunta el doctor Joven, que afegeix que és així com «vam pensar que és possible que aquest trastorn metabòlic estigui afectant el genoma de les persones que són obeses i diabètiques. Els gens no poden canviar-se, però sí com actuen, les ordres que donen».

«No només acumularien greix»

La hipòtesi de l’estudi contempla que «la gent que menja massa està tocant els seus gens, no només acumulant greix. Si això és veritat, cal veure què hem de fer, si és viable, perquè aquests gens tornin a la normalitat», conclou. A l’hora de trobar resposta a aquest reguitzell de preguntes entra en joc el doctor del Castillo, per les mans de qui passen pacients que són diabetobesos per sotmetre’s a diferents tipus de cirurgies de l’obesitat.

Dels diabetobesos operats, «en un 90% dels casos als pocs dies i sense haver baixat gaire de pes la diabetis es controla millor. D’aquest 90%, la meitat acabaran lliures de la malaltia», concreta el cap de cirurgia del Sant Joan. Els pacients operats –als quals es farà seguiment paral·lel al del pas per quiròfan–, com també un percentatge proper al 30 de 5.000 persones obeses i diabètiques que se cenyeixen a una dieta com a part d’una altra recerca engegada des de Còrdova, formaran part de l’estudi dirigit per Joven i del Castillo des del centre sanitari de Reus, que es planteja encara una quarta pregunta: «Què passa quan un diabetobès té un fill? Aquests gens, si estan malalts, arriben als fills?». Per trobar una conclusió caldrà, més enllà dels pacients, «estudiar també les parelles i els seus fills, i veure si s’ha creat un model», explica Joven. I és que «si això fos així, una cosa que desitgem que no passi, voldria dir, en resum, que els fills també serien diabètics i obesos».