L'aprovació del POUM s'ajorna fins al 2019 i es produirà al següent mandat

El llum verd al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Reus no es produirà durant el present mandat i fixa un nou horitzó al 2019, en mans del següent govern i un any després del darrer termini que havia anunciat l’Ajuntament i que apuntava al 2018 com a límit per a l’aprovació inicial del document. El full de ruta se centra ara, tal com concreten fonts municipals, en l’elaboració del reguitzell d’estudis que han de conformar el trencaclosques del POUM –vinculats a àmbits com el comerç o la mobilitat, entre altres– i que no permetran ajustar més, amb les previsions que es maneguen ara, els marges. Una feina, aquesta, que s’està portant a terme amb «intensitat» des de la regidoria d’Urbanisme i que es manté centrada en els «treballs preliminars». Les mateixes fonts destaquen la importància d’enllestir «pas a pas» una eina que «no és purament tècnica sinó que té un trasllat a la realitat en forma de qualificació dels terrenys i, per tant, ha d’analitzar-se a fons».

Després de consumar-se, al 2012, l’aprovació de l’Avanç del POUM, que contenia els objectius i criteris generals del pla, una síntesi d’alternatives, la descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació i l’informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar, ara s’estan desenvolupant aquesta sèrie de projectes tècnics, de la mà de la definició d’espais de la capital del Baix Camp. Zones, les que es perfilaran, de què el POUM haurà de dirigir també l’ús futur. Entre aquests espais hi ha l’antiga Sedera, el projecte de Via Verda o l’entorn de l’estació de tren i els terrenys a tocar de l’avinguda del Comerç propietat d’ADIF.

En aquesta línia, un dels darrers estudis que s’ha encarregat mitjançant un procediment públic és el d’inundabilitat, que ha d’analitzar el conjunt de les rieres que travessen el terme, amb l’objectiu de comprovar fins a quin punt hi ha risc d’inundació en el cas de pluges importants, especialment en àmbits on hi ha hagut canvis a l’orografia, ja que «qüestions com aquesta són importants en la mesura en què condicionen, per exemple, l’edificabilitat a determinats punts».

Una vegada s’aprovés inicialment el document, que també ha d’incloure el catàleg de béns a protegir i el programa d’actuació urbanística, es procediria a l’aprovació provisional pel Ple de l’Ajuntament, que hauria d’incorporar la resolució individualitzada i raonada de totes i cadascuna de les al·legacions presentades. Posteriorment, es trametria a Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva, a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat. L’entrada en vigor es produiria finalment en el moment de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Nou context i descens del padró

En aquest context, l’Avanç del POUM està marcat per una redefinició del model de creixement, en el marc d’un nou context i la baixada del padró. De fet, el Pla Local d’Habitatge del 2014-2021, que també acabarà formant part del POUM, ja redueix a la meitat les expectatives de creixement poblacional en els propers anys.