Reus serà un dels epicentres al debat sobre el futur de l'escola a Catalunya

El debat obert pel Consell Escolar de Catalunya (CEC) en relació al futur del sistema educatiu català convertirà Reus en enclavament del procés de participació adreçat a la comunitat educativa. Propostes tan controvertides com l’ampliació de l’etapa obligatòria fins als 18 anys i a partir dels 5, la potenciació del sistema escola-institut per estalviar el canvi de centre a l’alumnat menor de 15 anys i la implantació de nous màsters per segments com a condició als docents per accedir a la pràctica de la professió es posaran damunt la taula a l’Institut Baix Camp el dia 6 d’abril. La ciutat suposarà el tancament a una dotzena de «tallers territorials» en forma de «sessions presencials, dirigides a la participació social, perquè tothom qui ho vulgui pugui aportar el seu particular punt de vista» i dins el programa Ara és demà, impulsat amb la finalitat de «donar resposta als principals reptes de futur i avançar en qualitat i equitat per afavorir l’èxit de l’alumnat».

Cinc ponències que posen el seu focus en Els pilars del sistema educatiu, L’arquitectura –acadèmica–, El centre educatiu, El professorat i L’alumnat assenyalen el punt de partida per a un debat on professors, mestres i directors de centres, però també famílies i persones vinculades a l’àmbit de l’ensenyament tenen cabuda. A partir de les aportacions que es recullin al procés participatiu de l’Ara és demà, i de les conclusions incloses dins aquestes mateixes ponències, el Departament d’Ensenyament i el CEC elaboraran un document que fixi les bases del projecte. A títol individual i a través d’internet, el web de participació d’Ensenyament (http://participa.gencat.cat/temes/ensenyament) manté en oberts vuit fils on abocar perspectives sobre les qüestions que s’hi tracten.

Tecnologia i plurilingüisme

A l’Institut Baix Camp, es formularan preguntes sobre «com es pot enfortir en rol de la família en relació a l’educació», «quines característiques ha de tenir la formació inicial i la formació permanent del professorat», «quina és la contribució de les tecnologies i les xarxes socials per desenvolupar noves formes d’aprendre», «com s’ha d’accedir a la condició de docent i com s’ha d’avaluar la carrera docent» o «quins són els elements per aconseguir la inclusió a l’aula, el centre, l’entorn i el sistema educatiu». També «quin tractament del plurilingüisme i la interculturalitat cal en l’educació per preparar la ciutadania per a una societat demòcrata i plural», «quins canvis cal introduir en el sistema educatiu amb relació als itineraris formatius per oferir noves alternatives als qui ara abandonen» o «quines característiques ha de tenir la formació professional per respondre als reptes actuals i futurs, aconseguir una millor adaptació al mercat laboral i incrementar el nivell formatiu de la població».

La definició dels perfils professionals dels docents, la implicació de la família en la socialització d’infants i joves, canvis a l’estructura de les etapes educatives per garantir l’èxit de la formació i la incidència d’altres àmbits com el sanitari, el del benestar social o el de la justícia en l’ensenyament acabaran de donar forma al procés de participació.

Abans que ho hagi fet la capital del Baix Camp, i per aquest ordre, Tarragona, Girona, Lleida, Manresa, Sant Feliu de Llobregat, Mollet del Vallès, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Vilafranca, Tortosa i la Seu d’Urgell acolliran també una de les sessions programades. En total, i a través de totes les vies obertes, el procés participatiu preveu recollir prop de 100.000 aportacions. Aquest no és el primer procés participatiu que la Generalitat vincula a Reus i és que la ciutat ja havia format part, abans, del relacionat amb la reforma horària.