Els grups municipals exposen com ha de ser el Reglament de Participació

L’elaboració del nou Reglament de Participació Ciutadana va entrar ahir en una fase de discussió per part dels grups municipals i que dóna continuïtat a les aportacions realitzades per la ciutadania a través de diversos tallers celebrats abans de finalitzar el 2016. Per fer visible quin és el punt de partida de cadascuna de les formacions, ahir va tenir lloc una trobada oberta a la ciutadania –que va omplir la sala d’actes de l’antic Hospital– en la qual tots els grups van dir-hi la seva. En representació del govern municipal, Montserrat Flores, regidora de Participació, va apostar perquè el nou text reculli aspectes com el «suport a les entitats en l’assessorament, un fet que no es contempla en el reglament de 1986», a més de recollir a «les organitzacions efímeres, col·lectius que es creen en un moment concret per a una finalitat determinada». De la mateixa manera, va apuntar que els consells de districte s’han de crear d’una forma flexible: «no han de ser 5 per decret, sinó allà on calgui i que representin les entitats». Per la seva banda, des de la CUP, Mariona Quadrada va suggerir que el futur text hauria de contemplar aspectes com un servei telefònic gratuït d’atenció a la ciutadania, a més de vincular la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) al Reglament de Participació perquè s’inclogui una regulació dels plens municipals. Així, segons Quadrada, «els documents com les mocions haurien d’estar 48 hores abans al web». També va recordar el compromís que els propers pressupostos «comptin amb la partida participativa de 750.000 euros», fruit de l’acord entre cupaires i govern.

Des de Ciutadans, Pepa Labrador va recalcar que s’hauria de poder tenir «un contacte més directe amb els regidors, més enllà del nou text», i que cal fer èmfasi «en incloure en els processos participatius gent jove o d’altres que, per les seves obligacions diàries, no poden disposar del temps per fer-ho», recordant que en els tallers participatius hi va intervenir «només un 0,3% de la població». En la línia de Labrador s’hi referia Ana Martínez, del PSC, qui vaticinava que «costarà que hi hagi més participació» encoratjant a cercar eines que facin d’aquesta una eina efectiva i que els processos «tinguin un retorn». Des del Partit Popular, Sebastià Domènech va remarcar la necessitat que el procés participatiu sigui «transparent i sense intermediaris», afirmant que «cal potenciar el registre ciutadà i els consells municipals». Tanmateix, va recalcar que les associacions «necessiten també transparència en els processos de gestió i electorals».