Reus condensa els bars i restaurants al centre i en té un cada 150 habitants

Un total de 395 establiments de begudes, bars, es mantenien oberts a la ciutat a data de 31 de desembre del 2016. La xifra converteix aquesta en l’activitat més nombrosa al municipi, seguida per perruqueries i espais de tractaments de bellesa –que sumen 351 locals–, restaurants –amb 284 negocis– i comerços al detall especialitzats en peces de vestir –que en són 259–. En global, a Reus, hi ha un bar o restaurant per cada 153 habitants i l’hostaleria és la tercera activitat econòmica amb més pes al municipi, amb 748 establiments.

Les dades es desprenen de la primera radiografia semestral de l’Observatori d’Activitats Econòmiques, una eina informàtica creada per l’Ajuntament i que permet l’accés a la base de dades del registre municipal. És a dir, facilita la recerca als interessats en posar en marxa una empresa o als que ja en dirigeixen una i volen polsar la situació d’un determinat àmbit. Entre 2011 i l’any passat, el nombre de negocis a la capital del Baix Camp va créixer un 5,75%, una tendència que «coincideix amb l’evolució de l’atur». La ciutat n’acumula en marxa fins a 7.798, la majoria dels quals estan vinculats al comerç –fins a 2.125– o al transport.

I és que, tal com concretava el regidor d’Ocupació, Dani Rubio, en la presentació d’aquesta eina, «Reus continua sent una ciutat comercial i en això seguim veient una tendència a l’alça en el detall. Creiem que la ciutat està responent a l’oferta i la demanda».

Als barris del Carme i del Carrilet

Per zones, el nucli antic centra la major part dels negocis, fins a 596, i els barris que menys en compten són el barri Niloga i l’avinguda de Sant Jordi. Amb tot, Rubio insistia ahir a precisar que «realment el que hi ha és un equilibri als barris i, per tant, ara tenim arguments de creixement. El barri del Carme suma 490 activitats, les mateixes que el del Carrilet. En la qüestió concreta del comerç, en què també incidia tant Rubio com el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, Reus ha passat, en cinc anys, de 1.560 a 1.690 botigues, amb un especial creixement a partir del 2013, quan la xifra va enfilar-se de 1.561 a 1.589 establiments. Al nucli antic, en aquesta matèria, es pot apreciar «una gràfica de serra» mentre que el comerç al detall ha crescut de manera més continuada a la resta de la ciutat. El nucli antic concentra també 29 dels 284 restaurants mentre que també n’hi ha una bona quantitat a Horts de Miró –un total de 29– o al Carrilet –que en té 19–.

En relació a l’atur, que comptabilitzava a finals de desembre del 2016 fins a 8.188 persones sense feina al municipi, Rubio es preguntava «podem estar orgullosos? No. Falta molt per fer i ara comptem amb aquesta eina que ens permet fer comparacions a temps real». La tendència ascendent de l’obertura de negocis a Reus ha anat acompanyada, tal com es pot apreciar a les estadístiques que resulten del nou Observatori d’Activitats Econòmiques, d’un descens en el nombre de persones desocupades.

Una eina per a tothom

La informació sobre les activitats econòmiques es posarà a l’abast de la ciutadania a través del portal Open Data, que està desenvolupant l’Ajuntament i que formarà part del Portal de Transparència. Així, a nivell extern, la informació permetrà l’elaboració d’estudis de mercat per a la implantació de noves activitats econòmiques a la ciutat. L’eina permetrà analitzar i comparar la informació municipal amb la d’altres entitats locals a través d’indicadors accessibles online. El portal d’Open Data posarà a disposició pública conjunts de dades que gestiona l’administració en formats reutilitzables i oberts, responent així als principis de transparència.