'Timecode' es queda sense l'Òscar a millor curtmetratge

Timecode, de Juanjo Giménez, s'ha quedat a les portes de culminar aquest diumenge a la nit una meteòrica carrera i no ha pogut recollir l'Oscar al millor curtmetratge en la 89a edició dels Premis de l'Acadèmia d'Art i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood. Finalment, ha estat la cinta hongaresa sobre un cor infantil 'Sing' la que s'ha fet amb el guardó de la categoria al qual, per primera vegada, hi aspirava un curtmetratge català. L'èxit de 'Timecode' va començar amb una Palma d’Or a Canes i ha acabat trepitjant l'Olimp de la indústria cinematogràfica, després de més de 50 premis, entre els que hi ha un Gaudí i un Goya.

Una cinquantena de reusencs han seguit la cerimònia des de Cal Massó des de les onze del vespre fins entrades les cinc de la matinada per veure si la producció de l'Escola de Cinema de Reus (ECIR) s'enduia l'estatueta. Per l'ocasió, gorres personalitzades amb el nom del film, xocolata, coca i un ambient molt festiu que ha quedat impregnat de resignació un cop anunciat el premi. Ivan Serra, professor de l'ECIR, ha dit que «no ha pogut ser» però «lluny d'estar decebuts», estan «molt orgullosos». «Ha estat una nit màgica i històrica», ha afirmat Serra, que tot i així ha acabat obrint una ampolla de cava.

Cal Massó s'ha anat omplint a poc a poc, a partir de les onze de la nit, de professors de l'ECIR, alumnes i altres cinèfils, per seguir la cerimònia dels premis Oscars, que no ha començat fins passades les dues de la matinada. En un ambient festiu, s'ha servit xocolata desfeta amb coca i s'han repartit gorres personalitzades on es llegia Timecode i el dibuix de l'estatueta. Un cop s'ha conegut el premi, els assistents han començat a desfilar i ja no han esperat a veure el final de la gala.

«La nit s'ha fet llarga però quan ha arribat el moment tot era igual», ha explicat Serra, que ha desitjat que «tant de bo alguna vegada es pugui repetir» tot i ser conscient que «és molt difícil». El professor de l'ECIR ha explicat que tot l'equip té ganes que torni de Los Angeles el director del curtmetratge, Juanjo Giménez, i el director de l'ECIR i un dels productors, Daniel Villanueva, per donar-los una forta abraçada.

L'escriptora reusenca Marta Magrinyà ha estat una de les que s'ha acostat a viure la cerimònia dels Oscar des de Cal Massó. Magrinyà ha explicat que la gala la segueix cada any tot i que ha admès que, aquest cop, ho fa amb més passió i emoció. «A veure si s'emporten l'Oscar, tot i que passi el que passi, l'Oscar ja l'han guanyat», ha dit mentre els actors començaven a desfilar per la catifa vermella.

Josep Baiges, un dels organitzadors de la trobada, ha explicat que tenia «moltes ganes de ser » «el que han fet fins ara aquesta gent amb 'Timecode' ja és històric». Amb tot, abans de començar la cerimònia, ha desitjat que el curtmetratge produït per l'ECIR aconseguís l'estatueta perquè seria «la cirereta del pastís d'uns dies meravellosos per la gent del Reus i del món del cinema».

Entre els assistents també hi ha hagut molt alumnat de l'escola, que veuen en l'acumulació de guardons per 'Timecode' una oportunitat perquè l'ECIR guanyi més prestigi. De fet, el director en funcions de l'escola ha explicat que d'ençà que van començar a ser reconeguts pel curtmetratge dirigit per Juanjo Giménez, l'interès per l'escola ha augmentat i es reflecteix amb la sol·licitud d'informació i les visites a la pàgina del centre. Jordi Rossa és un dels alumnes que ha passat la nit a Cal Massó: «porto tot el dia molt nerviós i espero que guanyi perquè ens pot donar molt prestigi a l'escola».

Partint d'una anècdota personal

Timecode se centra en Luna (Lali Ayguadé) i Diego (Nicolás Ricchini), que són guardes de seguretat d’un pàrquing. Diego fa el torn de nit, i Luna, de dia. El curt del barceloní Juanjo Giménez narra l’inici d’una relació especial entre aquests dos personatges a través de la comunicació amb notes, cites enigmàtiques i les filmacions de les càmeres de seguretat.

La història que Giménez explica en aquest curt parteix d'una anècdota personal d'una època en la qual treballava en el departament financer d'una empresa. Un dia a la setmana tenia menys feina de l'habitual i es dedicava a escriure històries a l'ordinador, fins que una companya el va descobrir.

No va ser fins l'any passat que va decidir agafar la idea com a proposta per a realitzar un projecte amb els alumnes de l'escola de cinema de Reus.