Reus entra en l'Any Frias posant en valor l'aportació a la pediatria

En el centenari de la compra, per part del mecenes Evarist Fàbregas, de l’edifici on Alexandre Frias (Reus, 1878-1963) materialitzaria l’Institut de Puericultura, Reus celebra l’Any Frias. Ho fa a través d’un programa carregat d’actes per recuperar i difondre, però també «agrair», les aportacions pioneres del doctor en l’àmbit de la pediatria, i que s’estrenarà el proper divendres 10 de març amb la conferència inaugural de Jordi Salas-Salvadó, El valor d’una idea.

Des de llavors i fins al novembre, el Museu de Reus acollirà una mostra vinculada a la trajectòria del metge, el concert per al record al Cementiri de Reus inclourà una glossa sobre la seva figura, una placa amb el nom de Frias quedarà descoberta al número 19 del raval de Martí Folguera i els infants reusencs enlairaran globus en commemoració de les descobertes del reusenc.

Tal com explicava ahir la comissària de l’Any Frias, Marga Gonzalvo, la feina del doctor ha deixat una empremta històrica que es pot apreciat, per exemple, en el fet que «al 1920, Reus tenia les dades de mortalitat infantil més baixes de l’Estat i l’esperança de vida més llarga. Era la millor ciutat per viure amb diferència, i en això Frias tenia molt a veure». Al seu torn, el doctor Eduard Prats, que és coordinador general de l’Any Frias, apuntava també ahir, en la presentació de l’esdeveniment, una «anècdota»: «Veient que una gran quantitat de nadons morien entre els tres i els cinc dies de vida, i que ho feien per una infecció generalitzada, Frias va demanar estar presents als parts, cosa que no era gens freqüent en la seva època i representava un presagi de mala sort. Normalment, els assistien dones que eren peixateres. Només en va haver de presenciar tres o quatre per veure que la causa d’aquesta mort era que les peixateres tallaven el cordó umbilical dels nadons amb les mateixes tisores que esbudellaven els peixos, les que portaven penjant al coll. Va caldre un ban de l’alcalde perquè això es deixés de fer. I els nens van viure».

Capital mèdica

Les idees avançades i les iniciatives realitzades pel doctor Frias al llarg de la seva vida amb la medicina anticipativa com a eix vertebrador van col·locar Reus com una capital mèdica molt avançada al seu temps. La seva tasca, i la d’altres intel·lectuals i professionals de la ciutat, van posar les bases dels serveis públics de salut que amb els anys van cristal·litzar en un lideratge sanitari de la ciutat de Reus, del qual avui són hereus l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, la Facultat de Ciències de la Salut i el conjunt dels serveis i professionals sanitaris.