L'Ajuntament de Salou porta Reus al jutjat pel sanejament dels polígons

L’Ajuntament de Salou ha presentat un recurs al Jutjat Contenciós Administratiu després que el de Reus no respongués a un d’anterior d’entrat al registre general, que «no va ser atès», i que apuntava conseqüències negatives per al municipi costaner arran de la materialització d’un projecte de millora i ampliació del sanejament dels polígons industrials del sud-est de Reus, a l’entorn de les rieres de la Beurada i la Boella. Salou fonamenta el contenciós en informes elaborats per tècnics municipals que apunten que les reformes a la capital del Baix Camp, les quals van ser aprovades el 5 de desembre del 2016 però no s’han executat encara, «augmentaran el cabal i la càrrega contaminant» a la conca del barranc de Barenys procedent de la depuradora de Reus i «en reduiran la dissolució, especialment en el cas de tempestes fortes i de curta durada».

El ple de Reus va donar llum verda ahir la designació d’un advocat i un procurador per tal que l’Ajuntament pugui comparèixer al recurs, com a un dels punts sobrevinguts a l’ordre del dia, alhora que el regidor reusenc de medi ambient, Daniel Rubio, assegurava que «els nostres tècnics sempre han demostrat que és al contrari. La nova canalització no afectarà en res». Al seu torn, l’alcalde de Salou, Pere Granados, assegurava també en un ple, el del passat 22 de febrer, i a preguntes del regidor del PP Mario García, que «arribarem fins al final per assegurar-nos» que el projecte de Reus no perjudiqui de cap manera la costa.

El mateix García havia fet referència, en l’exposició prèvia a la seva pregunta al febrer, a documentació que concretava que «donada la situació actual de l’emissari de Barenys, que ja està al límit de la seva capacitat amb el cabal actual de l’afluent de l’estació depuradora de Reus, en el cas d’executar-se el projecte comportaria un desbordament a les nostres platges amb el consegüent perjudici». Rubio insitia ahir en el fet que el projecte de Reus «està contrastat i verificat pels tècnics i pel Ministeri» i subratllava que tot plegat es troba «tancat i a expenses d’executar-lo». Preguntat pel motiu del contenciós, Rubio precisava que «es tracta d’un projecte gran, amb expropiacions i zones de servitud» i deia que «a Salou es deuen sentir afectats per algun motiu que desconeixem».

Als tribunals per no expropiar

Un altre recurs contenciós administratiu en què compareixerà l’Ajuntament de Reus és al que ha presentat la propietat del número 9 del carrer Vapor Vell, després que el ple tombés al novembre la sol·licitud d’expropiació de la casa, que està afectada pel projecte de reforma del barri del Carme i acabarà, en un moment o altre, anant a terra. El vot negatiu de la CUP no va evitar que prosperés la compareixença.

L’Estadi sortirà a licitació

El ple de Reus també va aprovar ahir, enmig de la polèmica per la reubicació del rugbi del Reus Deportiu, la licitació de l’ús i gestió, per 25 anys i amb un cànon de 6 milions d’euros, de les instal·lacions de l’Estadi Municipal. Els vots favorables de govern, Ciutadans i PP i serviran per obrir un procediment a què, tal com concretava l’alcalde Carles Pellicer al moment d’anunciar-li, hi pot concórrer qualsevol que s’ajusti a les clàusules recollides al plec del concurs, més enllà del CF Reus, que també confirmava que presentarà oferta.

L’Hospital deixa de pagar IBI

D’altra banda, el «sí» de govern, Ciutadans i PSC propiciarà la declaració d’utilitat municipal de l’activitat de l’Hospital Sant Joan un fet que permetrà l’equipament sanitari estalviar-se el pagament de l’IBI. El tràmit era requerit per intervenció per materialitzar la voluntat que el Sant Joan quedés exempt del pagament de prop de 800.000 euros l’any i que deixa d’abonar aquest 2017. La mesura, «té caràcter indefinit», precisava ahir el regidor d’Hisenda, Joaquim Enrech.

Més locals oberts al centre

A preguntes de la CUP, la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles, va aportar xifres d’obertura i tancament de comerços al nucli des que hi aterrés a Reus La Fira Centre Comercial. Entre novembre i desembre del 2015 l’Ajuntament va registrar 44 baixes i 37 altes de botigues i, al llarg de tot el 2016, 30 baixes i 40 altes. El ple va estar marcat per la polèmica entre govern i cupaires, especialment per la qüestió de la internalització de la brossa.