Preocupació entre els veïns del carrer Constantí pel sostre d'amiant d'un edifici

Que es retiri el sostre d’amiant que cobreix una «fàbrica tancada» a Horts de Miró. És l’objectiu de veïns del carrer Constantí, on es troba ubicat l’edifici, alertats per la presència del que entenen com un «material perillós» i esgotats després de «trucar a totes les portes sense que ningú no hi actuï». Un dels qui, des del balcó de casa seva, conviuen amb les vistes de l’amiant, i que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica que «fa alguns anys, un cop amb la fàbrica ja tancada, vam aconseguir que s’hi extraguessin els residus de productes químics, que eren molt tòxics i que havien quedat de l’activitat de galvanització que feia la indústria. La uralita, però, hi és encara i estem convençuts que té conseqüències a la nostra salut».

La notícia que set escoles al Camp de Tarragona tenen materials tòxics d’amiant als seus edificis i l’anunci, per part d’Ensenyament, que hi intervindrà per substituir-los, ha revifat el rebuig a la presència d’aquest sostre al carrer Constantí, on asseguren que «vam adreçar-nos a l’Ajuntament perquè hi prengués part però, d’es d’allà, ens deien que no sabien qui era el propietari de la fàbrica i que, així, no li podien requerir».

«A l’entrada al recinte hi ha un cartell on se n’anuncia la venda, amb un número de telèfon a què també s’han fet trucades i que no ha servit», afegeix el veí, que diu que «sigui com sigui, la uralita continua aquí i no són pocs metres els que ocupa la coberta. És tot el que veiem si mirem a baix des del balcó, un mar d’uralita que segur que ens fa mal». La demolició de la Sedera, «on també hi havia uralita», és un altre dels arguments del col·lectiu en la petició que es desmantelli la coberta del número 7 del carrer.

«Es nota a simple vista»

Tot plegat coincideix, també, amb «la degradació» que els veïns han detectat a una part del sostre i que atribuexien al fet que «està a la intempèrie. I amb aquest deteriorament, que es pot notar a simple vista, s’hi desprenen espores que poden tenir algun efecte a la salut». «Nosaltres vam comprar el pis sobre plànols i, en aquell moment, la gent no era conscient que la uralita representés un perill. Ni tan sols ens vam parar a pensar-ho mai perquè abans no se sabia», lamenta el veí del carrer Constantí, que diu que «som més d’un pis que donem aquí i altres veïns del carrer també voldrien que la uralita anés fora. No volem que això es quedi com està i no sabem com podem fer per solucionar-ho». Veïns de l’associació del Santuari encapçalaven, ara tot just fa un any, una reivindicació similar per sostre d’un pàrquing fet amb amiant.