«Es denuncia poc el maltractament animal i cal educar en el respecte»

«Des que estic al jutjat, jo personalment, només he vist una persona acusada de maltractament animal, acusada d’haver mort un gat a garrotades. I també un altre tipus de delicte que portava associat el de maltractament per la mort de dos gossos a cops de pedra. En aquest últim, en concret, es va arribar a una conformitat i no es va penalitzar el delicte de maltractament». Ho explica la jutgessa del Jutjat Penal número 1 de Reus, Maria José Llanes del Barrio, que detalla que, fets d’aquests tipus, «la gent no els denuncia i cal una labor educativa important en el tema del respecte en qualsevol àmbit» i que, alhora, «si algú dóna l’avís que ha trobat un animal mort i amb signes de violència, qui hi acudeix és un servei de neteja que tracta l’animal com un residu sòlid. Ni tan sols el preserva per tal que sigui objecte de perícia i es pugui determinar com va morir, per què i a mans de qui».

La magistrada va oferir ahir, al Col·legi d’Advocats de Reus, una conferència sobre l’última reforma del Codi Penal en matèria de delictes de protecció dels animals domèstics, on «per començar, caldria fixar un diferent bé jurídic de protecció, perquè l’animal continua considerant-se un objecte i propietat d’una persona.

Susceptible de ser comprat, venut, maltractat a expenses del seu amo». I és que «igual com hi ha delictes que atempten contra la llibertat, contra la integritat moral o el patrimoni, en el maltractament animal el context és el de delictes contra la flora i la fauna», afegeix Llanes del Barrio, que valora que «la protecció jurídica subjectiva, que es tracti l’animal com un ésser viu, tindria unes conseqüències notables». «L’animal, cada vegada és menys cosa i cada cop és més subjecte. Tot i així, queden conceptes que permeten al jutge aplicar una subjectivitat que no hauria de ser. Si estigués més definit, quedaria poc espai per a la sensibilitat personal que un pot tenir davant determinades situacions tot i que sigui imparcial», conclou la magistrada.

El cas de la Muki

La mateixa jutgessa va adoptar, a través del Refugi Baix Camp, un gos que, amb només un any de vida, havia estat recollit d’un contenidor i ja havia patit encara un segon episodi d’abandonament. La Muki, una de les dues mascotes que ahir participava en la conferència al Col·legi d’Advocats de Reus, arrossega seqüeles de la situació que va viure.