La CUP denuncia que el consistori no recorrerà la sentència de Shirota «per raons polítiques»
L'agrupació assegura que un informe de l'advocat del consistori recomanava recórrer la sentència
Després que el Consell d'Administració de Reus Serveis Municipals (RSM) decidís, el passat divendres, acatar la sentència del Tribunal de Cuentas de Madrid sobre el Cas Shirota, i recórrer només les costes judicials, el grup municipal de la CUP denuncia que l'acord «es basa en una estratègia política dels interessos del govern municipal, en lloc dels interessos de l’Ajuntament». L'agrupació va demanar al Consell de RSM que l'opció de recórrer la sentència del TC de Shirota es pogués votar, però finalment aquesta votació no va tenir lloc.
La CUP basava la seva demanda en un informe de viabilitat de l'advocat del consistori, mentre que RSM van basar la decisió de no recórrer la sentència en l'estudi del bufet d'advocats Roca i Junyent. Per la CUP, aquest segon informe «no comptava amb tota la informació necessària i no tenia en compte diferents aspectes del Cas, que sí que contemplava l’informe del propi advocat de l’Ajuntament». El regidor cupaire Edgar Fernández creu que «la decisió presa al consell d’administració no es fonamenta en criteris jurídics», i assegura que el segon informe «era la justificació que necessitava el govern per legitimar els seus interessos partidistes».
La situació també fa sortir a la llum la «confiança» de l'equip de govern amb l'advocat municipal: «Si l’Ajuntament no té confiança amb el criteri del seu advocat, i fa cas d’un extern que no ha participat durant el procediment, perquè manté aquest advocat com el seu representant?», es pregunta Fernández.
Per tots aquests motius, la CUP asseguren que la decisió del Consell d'Administració «prioritza els seus interessos polítics per sobre dels interessos de la ciutat». La regidora Marta Llorens, finalment, es pregunta «si aquesta estratègia ha estat pactada amb les forces polítiques amb les que governa i/o amb les que estan a l’oposició, però són afectades directes per aquests procediments judicials».