L'estudi informatiu sobre el baixador de Bellissens culminarà aquest estiu

La primera de les dues peces que han d’encaixar abans de començar a pensar en la construcció del baixador de Bellissens, la redacció de l’estudi informatiu sobre la infraestructura, s’enllestirà al llarg d’aquest mateix estiu. Amb aquesta previsió treballen a Territori, on concreten que, un cop el document estigui finalitzat, «s’haurà de sotmetre a un període d’exposició pública i, en funció de si es presenten o no al·legacions, es començarà més o menys ràpid amb la redacció del projecte constructiu» que és la segona peça.

Fonts del Departament recorden que, de qualsevol manera, tot plegat es troba avui estrictament dins el termini del «primer semestre del 2017» anunciat per la Generalitat al moment d’adjudicar l’elaboració de l’estudi informatiu i el projecte constructiu del baixador de Bellissens, un tràmit que va consumar-se a finals de setembre del 2016. Quan tota la documentació estigui damunt la taula, llavors sí, s’obrirà un nou escenari per a la reivindicació d’aquest equipament: el trasllat al Ministeri de Foment, responsable de l’execució de les obres.

El futur baixador de Bellissens requerirà una inversió global de vora 15 milions d’euros -set de destinats al vessant purament ferroviari i set més que aniran a parar a l’edifici pròpiament dit–, oferirà servei a uns 3.000 passatgers, estarà ubicat a uns quatre quilòmetres de les estacions de Reus i de Vila-seca –de les línies RT1, R14 i R15– i farà augmentar un 100% els usuaris del tren a la zona. L’existència de baixador i estació de trens permetria llavors abraçar homogèniament tot el nucli urbà: el primer podria cobrir prop de 45.000 habitants i la segona un total de 62.000. Les dades es desprenen de l’estudi inicial que va presentar al març del 2015 el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, acompanyat de Carles Pellicer, i que concloïa que és viable la construcció d’un baixador en el corredor ferroviari actual a l’alçada del campus Bellissens, modificant la rasant de vies.

El baixador de Bellissens quedarà col·locat a una àrea on «els plans urbanístics vigents albiren un escenari de futur de nova centralitat urbana» i serà concebut com a «zona d’intercanvi dels usuaris de diferents modes de transport» i «nou node intermodal» de Reus, a l’alçada del campus de la URV. Aquest estudi inicial concreta la voluntat del govern de donar lloc a una «plaça intermodal» a la glorieta de l’avinguda Josep Pla, on poguessin confluir usuaris de tren, bus i ciclistes gràcies a la «reserva d’espais per a sistemes complementaris de mobilitat: autobusos urbans i interurbans, taxis, vehicles elèctrics i altres sistemes sostenibles».

Les bases fixades al 2015

L’estudi de 2015 dibuixa l’edifici del que anomena «nova estació de Reus-Bellissens» com «una construcció sòbria i lleugera però de gran austeritat, feta d’un joc de cobertes que se solapen» i precisa l’adequació d’un «pas inferior de creuament d’andanes que també serveixi eventualment com a drecera per creuar les vies». L’accés al baixador des de la plaça del costat ciutat serà possible «en tot l’horari de Rodalies», mentre que l’accés de la URV «estarà restringit en les hores de funcionament del campus universitari». La redacció del projecte complet del baixador de Bellissens, amb l’estudi informatiu i el projecte constructiu que ho farà en pocs dies, posarà en detall l’estudi del 2015.

Reivindicació social

La Taula del Baixador va reactivar-se, després de mesos aturada, a finals del passat 2016 i amb un objectiu: vetllar perquè els Pressupostos Generals de l’Estat del 2018 contemplin una assignació per a fer realitat l’equipament. Obrir la informació a la ciutadania i dur a terme activitats lúdiques vinculades a la reivindicació eren els dos principals anuncis de la recuperada Taula del Baixador, que des de fa prop de tres anys agrupa Institucions, entitats i col·lectius interessats en la posada en marxa d’aquesta nova infraestructura i en la seva integració a la ciutat. L’ens està integrat per representants de la URV, la Cambra de Reus, el Comitè d’Empresa de l’Hospital Sant Joan, Grups Municipals, el Bravium Teatre, el Centre de Lectura, diverses plataformes de transport i la FAVR, entre altres.