El col·lectiu gitano demana xarxes territorials d'agents educatius

Reus és una de les quatre localitats, amb Viladecans, Barcelona i Terrassa, que han pres part del procés participatiu per l’elaboració del IV Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya 2017-2020. El document, que està plantejat com una evolució del que s’ha mantingut vigent durant el període 2014-2016, és «l’eina de la qual es dota la Generalitat per a donar suport a la comunitat gitana i millorar la seva situació en la societat catalana», i s’estructura en un total de quatre eixos principals: educació, treball, habitatge i salut.

La capital del Baix Camp ha acollit una de les sessions presencials de debat d’aquest procés participatiu en tractar-se d’una ciutat «amb forta presència del poble gitano», tal com detallen des del Departament de Treball i Afers Socials. L’informe de conclusions de la sessió trasllada al primer pla de les preocupacions del col·lectiu gitano reusenc l’ensenyament i la seva rellevància com a mitjà d’inclusió i integració social. A la trobada, celebrada a finals del passat febrer i de la qual es publica ara l’acta, van assistir 17 persones, fins a 15 de les quals eren gitanos –deu homes i cinc dones– mentre que també hi havia dos homes que no formaven part d’aquest col·lectiu però que hi van dir la seva. En detall, la sessió, que va estar conduïda pel responsable del Programa del Poble Gitano, Ramon Vílchez, va posar damunt la taula dues preguntes: «Què penseu que és necessari per la millora del poble gitano?» i «Què trobeu a faltar en el vostre entorn?».

Dues hores i mitja de sessió

Obert el torn de paraula i generat el debat desitjable per extraure-hi els diferents punts de vista sobre la qüestió, dues propostes van rebre el consens dels 17 assistents. La primera persegueix la «creació de xarxes territorials en les quals estiguin implicades les escoles, instituts, DGAIA, EAP, Serveis Socials i el mediador» en un mateix àmbit, i la segona vol «sensibilitzar amb tallers i xerrades amb referents positius les famílies gitanes de la importància que té l’educació dels seus fills o filles i nets o netes». La reunió va allargar-se durant prop de dues hores i mitja.

Les conclusions seran incorporades a la redacció del IV Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya 2017-2020, igual com les que hagin sorgit de les trobades a Viladecans, Barcelona i Terrassa. El IV Pla Integral del Poble Gitano té la missió de definir polítiques d’actuació específiques a favor del poble gitano de Catalunya, partint d’evidències que han demostrat tenir èxit en la promoció i la inclusió del poble gitano. També equiparar socioeconòmicament els gitanos i les gitanes de Catalunya en risc d’exclusió social amb la societat de la qual formen part i promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana, fent difusió dels seus valors i de la seva contribució.