«El ioga és un netejador de filtres, perds la por i guanyes llibertat en la teva resposta»

— Fa més de 40 anys que practica el ioga. Com arriba aquesta disciplina a la seva vida?

— Hi arribo per les inquietuds que sorgeixen durant l’adolescència, pels plantejaments vitals. Buscava una resposta a la vida, no em sentia satisfeta, i el ioga va ser realment sobtant. Em va captivar. Mentre feia la carrera, sense tenir els coneixements, i sent molt jove, ja vaig començar a donar classes.

— Quines respostes va trobar en el ioga?

— Era una època de molta motivació política, però no hi trobava respostes, perquè les persones podem tenir uns ideals, però el que val, sobretot quan ets adolescent, són les relacions personals. I el ioga em va obrir l’horitzó. Et dóna les respostes per sortir dels límits mentals i emocionals, t’engrandeix com a persona, i suposo que això és el que hi vaig trobar, perquè m’hi vaig llençar de cap. Amb tot, em vaig prendre un temps per reflexionar sobre si realment el que volia era dedicar-me a això, una cosa estranya i minoritària, o al que havia estudiat, sóc llicenciada en Ciències de la informació, i ja havia treballat en aquest sector. Me’n vaig anar un any a Suïssa, en un lloc que em convenia, tranquil, a la muntanya, amb estones per poder reflexionar, i vaig decidir que em dedicaria a això.

— A mesura que s’ha anat fent gran, ha anat creixent també en el ioga?

— El ioga t’ajuda en el procés de la vida. Sempre. Perquè l’únic que fa és treure els teus obstacles. Tots tenim una immensa capacitat de tot, i el que hi ha són obstacles, filtres. La ment fa servir aquests filtres, que també estan vinculats a la nostra vida emocional, a allò que hem viscut, el que hem mamat, el que hem heretat… El ioga és un netejador de filtres, i a mesura que vas veient que els límits s’eixamplen i que els filtres no són compactes i fixes, sinó que són mòbils, guanyes capacitat de resposta. Hi ha menys por, més capacitat de treball, més llibertat en la teva resposta, i per tant el ioga et fa ser més feliç, perquè no hi ha tanta angoixa, ànsia. Por, en definitiva.

—El ioga també té un component físic?

— El ioga et fa estar en forma. Podem començar pel treball dels peus, fins als genolls, els engonals, els malucs… Posem per exemple una persona a qui li interessi caminar. Del que més es plany, sobretot si és de la meva edat, és dels genolls. Com més capacitat tinguis amb el peu i el turmell, moviment i força en les insercions del peu a la cama, i com més moviment tinguis en el cap del fèmur, millor. Si vas a caminar per una tartera, el teu moviment no està només en el genoll, sinó repartit en tres articulacions, que estan àgils i fortes perquè has treballat tota l’articulació del cap del fèmur per exemple. El mateix passa amb el cor, amb l’estirament de la columna, amb la musculatura dels paravertebrals, etc. Sempre cal tenir precaucions depenent de com està cada persona, però el ioga ajuda moltíssim, no és el que de vegades un es pensa que és. Perquè a més hi ha molts tipus de ioga.

— No totes les escoles de ioga són iguals. Com és la seva?

— Jo no vaig començar amb el mètode iyengar, i amb tot ja m’anava bé. Però quan el vaig descobrir vaig quedar molt sobtada. Al començament és molt precís i anatòmic, però integra perfectament l’anatomia en el ser. No som diferents del que som. I el que som té una base anatòmica, fisiològica, biològica, per tant unifica molt bé. Aquest mètode em va semblar genial, el que passa és que primer desconcerta un mica. Perquè si jo et dic ‘obre bé els dits dels peus alhora que estàs pressionant al terra, i també amb el taló, i alineant el turmell’, segurament no ho podràs fer, semblarà que no tens prou domini. Però en realitat el domini el tenim en potència, el que passa és que no l’hem fet servir. I tinguis l’edat que tinguis, el teu sistema nerviós hi anirà arribant de mica en mica. Per tant, aquest mètode treballa molt bé des del sistema nerviós. I alhora amb molta protecció, sabent molt bé què pots fer i què no. I això, si dónes classes, t’ajuda molt a fer una classe molt ben adaptada i amb molt bona pedagogia segons el tipus de la persona.

— Quines són les principals motivacions de les persones que s’acosten al centre per començar a fer ioga?

— Hi ha de tot, però moltes persones vénen perquè tenen un problema de salut. O perquè volen estar millor. O perquè saben que podrien millorar d’alguna manera. Per exemple, ‘m’he fet gran, veig que he perdut unes capacitats que tenia i m’agradaria poder tornar a fer allò que feia abans’. Si un s’hi posa seriosament, amb constància, el ioga aporta moltíssim. Moltes vegades més del que un es pensa.

-Li arriba gent que s’acosta al ioga per combatre l’estrès?

-Sí.

-I els funciona?

-Jo crec que sí. Una cosa és que tinguis una vida plena de coses i amb molt per fer. I l’altra és que això et faci sentir agobiat, que no pots respondre. Fer ioga no vol dir que tinguis una vida buida. Al contrari, pots donar més respostes a la vida que has triat o que en aquell moment et toca viure.