Els coloms assalten les terrasses per menjar-se el que queda a taula

Són les tres del migdia, un grup de joves s’aixequen de dinar de la terrassa d’una coneguda cadena de fleques de la plaça Prim. En qüestió de segons, fins a onze coloms que rondaven per terra rebuscant menjar, assalten els plats. Van per la pizza, la carn picada amb tomàquet i un entrepà. En pocs minuts deixen els plats impol·luts. Els turistes que seuen dues taules més enllà s’ho miren amb una barreja de sorpresa i fàstic. «Les que treballem aquí ja estem acostumades, el problema és que ens trenquen gots cada dos per tres, i als clients, els molesten», assevera una treballadora de l’establiment. No es estrany veure a ciutadans menjant i alhora havent d’apartar als animals de la taula o de les cadires del voltant, ja que aquests coloms se senten en el seu hàbitat i gairebé ni s’immuten al pas de les persones. «No és normal, abans això no ho feien, em sembla del tot insalubre aquesta situació», apunta Josep Jordà, qui pren un cafè amb llet amb la seva dona.

Tot i que el problema dels coloms que s’apropien, de forma literal, de les terrasses es fa especialment visible a la plaça Prim, la situació es repeteix a cada una de les zones amb terrasses més populars del centre. A la del Mercadal els coloms tenen autèntica dèria per les creps d’una famosa cadena gelatera. «Si no recollim ràpid, ja les tenim a sobre la taula», explica una jove treballadora. «El principal problema és que quan els coloms s’hi posen i fan saltar els gots i les copes a terra, els vidres poden caure a altres clients, i certament és un tema que ens preocupa», comenta el cambrer d’un local de vermuts situat a la vora de l’Ajuntament. «És que, quan un client s’aixeca, veus com es tiren totes a sobre la taula. No pots deixar ni un cacauet ni una sola patata, cal donar-s’hi manya», afegeix.

Baixant uns metres més, a la plaça del Castell, l’encarregada d’una coneguda pizzeria comenta que la seva problemàtica arriba quan tiren els tendals del porxo avall i els coloms que entren es troben amb dificultats per sortir: «Es tornen bojos i comencen a donar-se cops contra tot, alguns acaben estampant-se contra les copes i les llencen per terra», explica. De cara a garantir una correcta higiene dels elements de la taula, el restaurant ha decidit canviar la forma de treballar: «Abans deixàvem la taula amb les copes ja posades per al següent torn, ara el que fem és que no les posem fins a l’últim moment», desenvolupa la treballadora. Segons els seus càlculs, han estat perdent de l’ordre de dues copes diàries per culpa dels coloms, «i això es tradueix en diners», afirma la responsable.

Tots els restauradors entrevistats coincideixen a demanar a l’Ajuntament una actuació immediata per revertir aquest fenomen que tants maldecaps els hi causa a les terrasses. Gerard Martorell, responsable d’una creperia vora l’església de Sant Pere és qui més clar parla: «No entenc com l’Ajuntament no està fent res, se’ns posen a dins els plats! Hauries de veure com ho deixen tot amb la xocolata de les creps...», es lamenta.

Són focus de fongs i bacteris

Els coloms són uns magnífics transportadors de bacteris i de fongs per les nul·les condicions higiènico-sanitàries en les quals acostumen a viure, així ho expliquen a Diari Més dos professors, una biòloga i un bioquímic, de la Facultat de Medicina de la URV a Reus. «A les plomes hi ha una sèrie de fongs que s’anomenen Dermatofits. Si es produeix un contacte directe, podria ser contagiat a la persona. També són reservòries de Cryptococcus, un altre fong. Hi ha estudis fets en altres països on a les dejeccions –deposicions que combinen orina i femta– es troba aquest fong que pot arribar a causar una Meningitis en persones immunodeprimides. A banda tenim els bacteris a l’ús, d’aquests, són perillosos els que els hi poden transmetre puces i paparres». Amb tot, el que més preocupa aquests entesos és el contagi indirecte, el que es pot produir pel simple fet d’estar en un mateix ambient: «És el més problemàtic, pot venir de restes de les plomes, de les deposicions o de les secrecions respiratòries. Per entendre’ns, és com si ets al costat d’una persona que esternuda, això genera un aerosol que té possibilitat de propagar-se i pot ser inhalat per una altra persona», exposava el docent bioquímic.