«L'eixam que he tret a Sant Llorenç de Reus tenia 90.000 abelles i pesava 80 quilos»

«En els més de quaranta anys que porto treballant amb les abelles i retirant eixams de la via pública de Reus i de domicilis privats, mai a la vida m’havia trobat una cosa igual». Qui parla és José Salmerón, un dels apicultors més coneguts i respectats del territori, a qui Bombers i ajuntaments recorren, quan la situació amb les abelles els sobrepassa. Aquesta darrera setmana va ser requerit d’urgència per actuar al carrer Sant Llorenç número 5, a tocar de la plaça Prim. Els veïns es queixaven que, del quart pis, entraven i sortien contínuament abelles i, per tant, no podien tenir les finestres obertes de les seves llars.

«Vaig anar a la casa el diumenge amb els meus ajudants. Ja m’imaginava que podien estar al fals sostre, així que li vaig marcar un punt concret per picar a un dels companys. El forat no feia ni el diàmetre d’un got però, de sobte, van sortir d’una forma impressionant. Vam haver de marxar corrents perquè en aquell moment no dúiem totes les proteccions», explica a Diari Més Salmerón, de 67 anys. Tal va ser la virulència que els fiblons de les abelles li van perforar fins i tot els pantalons texans. Ell va rebre vora una cinquantena de picades –assegura que ja està acostumat– i un dels seus ajudants, també afectat, va haver de romandre 48 hores en observació al CAP Sant Pere.

Les abelles es tornen especialment agressives quan pateixen molta calor, segons comenta l’apicultor. Aquestes eren en un fals sostre sense ventilació, que tocava directament a la taulada de l’edifici. La temperatura interior era extrema: «Només t’he de dir que, quan tocàvem el rusc, les bresques se’ns desfeien gairebé a les mans», explica el professional.

El rusc s’estenia ben bé per tota la cantonada esquerra –la dreta si es mira des del carrer– de l’estança amb balcons que dóna a Sant Llorenç. Salmerón va retirar vora 80 quilos de rusc, dels quals 45 eren mel. Per desmuntar tota l’estructura de cel·les van tardar cinc hores en diferents jornades. Cinc són també els viatges que va haver de fer amb la furgoneta fins a la seva finca de l’Aleixar, amb les caixes on duia les bresques i les abelles. Tot i que no hi ha forma de comptabilitzar-les, Salmerón calcula que va retirar una comunitat conformada per, com a mínim, 90.000 exemplars. El gruix de la tasca la va haver de realitzar les matinades de diumenge i dilluns, ben bé a les fosques, per tal de no enfurismar encara més al nombrós eixam.

El que tothom s’ha preguntat aquests dies és per on podien haver entrat, si les finestres i les portes de la casa, deshabitada des de fa temps, eren tancades i barrades. Salmerón ho desvetlla: «A l’alçada on es troba aquest darrer pis del bloc, no hi ha edificis als costats, i els laterals de l’estructura no tenen revestiment: queden a la intempèrie directament les totxanes i el ciment. Hi havia un petit forat entre maó i maó, que elles van aprofitar per entrar. A l’hivern hi estaven molt bé perquè és una zona alta on toca molt el sol». De fet l’apicultor calcula que aquest eixam duia gestant-se entre cinc i vuit anys, pel color fosc de les cel·les situades al cantó, les primigènies.

«Un cop vaig retirar-ho tot, em vaig encarregar de segellar la fissura d’entre les totxanes, per tal que un altre eixam no s’hi instal·li, ja que el pis segueix impregnat d’olor a mel i això pot atraure altres grups. Amb el seu olfacte ho poden detectar a centenars de metres de distància», exposa l’apicultor, qui durant una temporada realitzarà visites periòdiques al pis per descartar una possible repoblació.