Sant Pere impregna el centre de llum, color i pólvora en el seu comiat
Des de primera hora del matí, fins ben entrada la nit, el centre va bullir amb els actes que van protagonitzar els grups festius i la imatge del sant
La gresca en la Diada de Sant Pere arrencava ahir ben aviat, a les set del matí, de la mà dels grups grallers de la ciutat i del Ball de Diables, amb les Matinades Tronades. Preparaven ja el terreny per la gran Tronada de les onze del matí al Mercadal, que com és habitual, va reunir a centenars de persones que no perdien detall dels artificis que s’anaven succeint al rectangle central de la plaça. A mitja tarda, l’Àliga esperava, a les portes del Prioral, la imatge de Sant Pere per dedicar-li el seu ball solemne. Minuts després, arrencava un Seguici que, com cada un dels actes de la Festa Major, té mil i una històries per explicar, com la d’un dels portants del Basilisc, l’Adrià Balart, emocionat instants després de sortir de les entranyes de la bèstia: «Per mi portar un dels elements de la meva festa, de la meva ciutat, jo que sóc de Reus de tota la vida, ho és tot», explicava. Els menuts, que sempre posen el toc més divertit i despreocupat de la festa, feien de les seves al pas dels Nanos pel carrer Monterols. Un grupet, després de donar la mà als elements i ballar una mica amb ells, va emprendre la marxa rere seu. Volien desfilar amb els Nanos fins al Mercadal. Els pares reien.
Però què pregunten els petits als Nanos? Un dels portants ho desvetllava: «Molts es queden parats, però n’hi ha alguns que ens pregunten com és que no parlem. A banda de mantenir el personatge, tampoc ens sentirien!», deia rient. A la solemne Professó del Sant, la succeiria un gran esclat de festa. A Mercadal hi havia una jove que esperava la tronada final, però semblava no tenir-ne prou amb els quilos de pólvora que posen els grups festius: ella duia els seu propi material. «Tinc el costum, en la darrera tronada, de portar les meves pròpies bengales de colors. Enguany n’he portat sis i tinc uns amics que també n’han dut més», explicava Vanesa Rayo. Doncs així, com una bengala, va transcórrer, a grans trets, la Festa Major de Sant Pere: ràpida, enlluernadora i amb molta olor a pólvora. Ahir va arribar al mànec; es va apagar, però només fins l’any vinent.