L'esperit gamberro dels anys 80 envaeix el Mercadal amb DJ's

Dos dels DJ que van fer vibrar les parets de les discoteques Parchís, Bye-Bye, Stars o Pacha durant la dècada dels anys 80 van aterrar ahir a la plaça del Mercadal per, com cantarien els Alphaville, fer sentir al públic Forever Young –sempre jove–. A la convocatòria dels reusencs DJ Juanjoo i DJ Edu All on sound, organitzada per Casa Coder i Déu n’hi do, van assistir 1.800 persones al llarg de la jornada. Tornaven a ballar aquells ritmes que tantes tardes i nits de discoteca els van acompanyar. «Els 80 eren una forma de vida. Era un moment on de sobte tothom s’expressava. Era un moment de novetats, se’ns començaven a obrir les portes del món. La gent tenia ganes de conèixer coses. Volien ballar i escoltar música d’una forma diferent. Va ser una època molt rica creativament parlant», apuntava Juanjo Ódena, qui va començar com a DJ professional als 15 anys. Recorda especialment la marcada personalitat de les diferents tribus de l’època: «Abans tenien contingut. Tenien moda, música i locals propis. Allí hi posàvem les cançons que esperaven», raonava.

El seu company de plats a la improvisada cabina, Eduard Alonso, remarcava la diversitat de generacions a les quals ha arribat la música dels vuitanta: «Engloben gent de totes les quintes. Els que en aquell temps eren vells i no havien pogut gaudir abans, als propis dels vuitanta i la gent que ha vingut després», comentava aquest punxadiscos que encara avui continua en actiu. Explica que el reggaeton s’ha apoderat de les discoteques i de les principals festes, però que la gent segueix demanant, com sempre, temes dels anys vuitanta per combinar-ho: «Volen que els hi posis La Bicicleta de Shakira o el Despacito, però mai s’obliden dels 80!». Alonso observa, amb tots els anys de professió que duu a les espatlles, una diferència molt clara en la manera de consumir música d’abans i d’ara: «Jo podia posar la de Billie Jean durant cinc anys seguits i més, i era normal. Ara, les cançons, com que sonen per tot arreu i a totes hores, les acabem avorrint molt més ràpid. En pocs mesos ja les tens cremades», exposava.

Amb la roba original que usava

De tots els participants a la festa, va destacar sobretot el carismàtic Rafael Torres, qui va voler enfundar-se camisa i pantalons que feia servir en aquella època per sortir als locals, per sentir-se completament dins de la festa. «M’he volgut mentalitzar ja des de casa de què era una festa dels 80», explicava rient.