Empresa
L'estudi dels polígons de Reus impulsa la creació d'un interlocutor
Els empresaris destaquen de la localitat la ubicació estratègica i el teixit empresarial industrial
L’estudi dels polígons industrials de Reus, encarregat per la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus a PIMEC, ha posat les bases per reactivar l’associacionisme que ha de permetre donar resposta a les principals inquietuds i necessitats dels empresaris de les zones industrials de la ciutat.
En paraules de l’alcalde, Carles Pellicer, «l’Ajuntament de Reus ha fixat entre els objectius d’aquesta legislatura treballar per la millora dels polígons industrials de la ciutat». Per això s’ha encomanat aquest estudi que ha analitzat dades de 127 empreses del total de 375 situades als polígons de Reus de les quals es disposa d’informació actualitzada, el que comporta una mostra del 33,8%. El total d’empreses identificades és d’unes 700. Les zones que s’han treballat són Agroreus, Dyna, Tecnoparc, Mas de les Ànimes, Mas Batlle, Bescós, Granja Vila, Mas Ferrer, Constantí Nord, H6, Illes Medes, Nirsa, CIM del Camp, Mas Sunyer i Mas Guardia i el volum total de treballadors és de 2.871.
Pel que fa al perfil de les empreses que han participat en l’enquesta, el 54% són propietaris dels locals i el 46% llogaters. Els sectors existents són majoritàriament industrial (42%), serveis (32%) i comercial (26%).
El 58% són microempreses
Només un 2% són grans empreses, mentre que un 58% són microempreses, el 32% petites empreses i el 8% mitjanes. D’aquestes, el 40% facturen menys de 500.000 euros, un 18% entre 500.000 i 1 milió d’euros, un 28% entre 1 i 5 milions d’euros i un 14% facturen més de 5 milions d’euros. Segons va explicar ahir el regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza, «actualment els polígons han incrementat sensiblement la seva activitat i s’han convertit en elements de dinamització econòmica amb un gran potencial a la ciutat».
Les principals demandes dels empresaris dels polígons industrials de Reus tenen a veure amb millores de la senyalització horitzontal, de la mobilitat en alguns carrers i del manteniment de pavimentació de carrers i voreres.
Pel que fa a l’estudi DAFO, algunes de les debilitats i amenaces detectades per l’estudi realizat són, la competència territorial, la globalització, la mancança de mà d’obra qualificada, el manteniment de les àrees industrials, el desconeixement dels empresaris d’on es troben ubicats, la mancança de sinergies empresarials i la inexistència d’associacions empresarials.
Les fortaleses i oportunitats estarien relacionades amb les bones comunicacions, el fet que el Camp de Tarragona és la segona àrea metropolitana de Catalunya, el corredor del Mediterrani, la ubicació estratègica, el teixit empresarial industrial i el compromís de l’Ajuntament amb el teixit empresarial.
El 70% a favor d’una associació
El mateix estudi recull que la majoria dels empresaris preguntats, concretament un 70%, veu necessària la creació d’una associació d’empresaris i propietaris per tal que actuï com interlocutor únic amb l’administració pública i d’aquests, un 85% voldria formar-ne part. Aquesta associació seria l’encarregada de traslladar les necessitats per millorar l’entorn immediat a les empreses de la zona, de fomentar la creació de xarxes de col·laboració i de posar en marxa projectes que afavoreixin la competitivitat de les empreses.
Dimarts al migdia una trentena d’empresaris van poder conèixer de primera mà els resultats d’aquest estudi en una trobada a la qual va assistir també l’alcalde, Carles Pellicer, i el regidor de Promoció Econòmica, Marc Arza.