Reus prepara una pla de polítiques LGTBI per erradicar la intolerància

El projecte encara està en fase embrionària, però dues tècniques de l’àrea d’Igualtat, depenent de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, treballen des de fa unes setmanes, juntament amb professionals del col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual d’H2O, en el que ha de ser el Pla de Polítiques LGTBI de Reus. En aquests moments estan dissenyant la taula tècnica. La pretensió és aglutinar a representants de serveis clau per a la ciutadania, per fer una radiografia el més acurada possible de la realitat de les persones LGTBI a la ciutat. «Volem saber les necessitats però també volem conèixer els punts forts del col·lectiu a Reus», apunta a Diari Més la tècnica Marta Palacios, qui duu el projecte endavant juntament amb Celia Albi.

La idea és incorporar a membres de la Guàrdia Urbana, dels Mossos d’Esquadra, d’Atenció a la ciutadania de l’Ajuntament, de l’Hospital Sant Joan, dels Centres d’Atenció Primària i de les escoles i instituts. La previsió és que a partir del mes de setembre fins al desembre es treballi a fons en l’anàlisi, i de cara al 2018, es comenci a dotar el pla d’accions concretes a dur a terme. «Amb la diagnosi podrem veure on hem de començar a intervenir. Es tracta de conèixer amb tota exactitud què ha de tenir el pla», desenvolupa Palacios. A banda dels professionals, les actuacions que s’hauran de realitzar –algunes amb necessària urgència com l’erradicació del bullying LGTBI a les aules– també les acabaran definint els ciutadans que utilitzen el Punt d’Atenció a la Diversitat Sexual de Reus, PADS. Palacios no amaga que, des de la seva obertura el 17 de maig, està sent una gran eina per identificar les problemàtiques més comunes dels ciutadans LGTBI reusencs.

Aquest servei d’atenció integral, contemplat a la llei 11/2014 dels drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, pretén ser un aixoplug davant qualsevol problemàtica per motius d’orientació afectivo-sexual o d’identitat de gènere. El PADS està preparat per afrontar tota mena d’actuacions, des de casos extrems de delictes d’odi LGTBI amb agressió, fins a simples consultes de ciutadans que busquen referents homosexuals reconeguts.

En un moment en què la transsexualitat comença a deixar de ser un tema tabú, aquest servei de l’Ajuntament també està dotat de tot el material i coneixements per assessorar a una persona que desitja iniciar un canvi de sexe físic. Fins ara, molts ciutadans que volien iniciar el trànsit no sabien per on començar, ni què fer i es trobaven amb una manca de referents clars en el seu àmbit. El PADS està cridat a ser igualment, una potent eina contra el bullying LGTBI a les aules. Palacios detalla la seva actuació en casos d’aquest tipus: «El primer que intentarem és transmetre tranquil·litat als pares i buscar amb ells el que necessitin. Pot haver-hi una família que ho vulgui denunciar o una altra només explicar-ho... Nosaltres tenim tota mena de protocols que ens vénen marcats ja des de la Generalitat i que ens indiquen els procediments que hem de dur a terme», desenvolupa.

Molt patiment psicològic

La tècnica d’H2O Clàudia Viñals, molt reconeguda entre el col·lectiu del territori, i que col·labora amb el PADS, destaca l’especial necessitat de serveis com aquest, o del proper Pla de Polítiques LGTBI: «Ens trobem que el patiment psicològic d’algunes persones és brutal. Vivim en una societat en la qual encara tot es redueix a la heteronormalitat. Tenim un binomi: el que no és i actua com un home, ha de ser una dona i, si se surt d’aquí, ja no és normatiu, ja no és correcte, llavors hem d’atacar... Jo he arribat a escolar en alguna ocasió a gent que diu: ‘Prefereixo un fill discapacitat abans que maricón’. Això ho hem d’erradicar. Tot i els avenços, encara hi ha molta homofòbia», exposa.

Les visites al PADS són gratuïtes i totalment confidencials, només cal demanar hora al telèfon 977 010 672 o enviar un correu a pads@reus.cat per quedar amb la Marta o Celia.