L'Ajuntament requereix tancar un perillós local abandonat, sense èxit

Al barri era vox populi, tothom sabia que al local del número 73 de l’avinguda de Jaume I hi residia un sense sostre amb problemes mentals al qual se li sumaven d’altres desemparats de tant en tant. L’edifici va ser construït als albors de la crisi i mai s’ha arribat a finalitzar. L’home havia anat acumulant, en aquest espai de 280 metres quadrats, una ingent quantitat de roba, a més d’alguns mobles. Feia les seves necessitats en un racó allunyat de les vidrieres i dormia en el que havia de ser el futur bany del local.

Aquest darrer 11 d’abril es va calar foc de matinada –no va ser gran cosa, dues dotacions el van poder apagar en 20 minuts–, el que va dur a la Guàrdia Urbana a precintar l’espai. A pocs els hi va sorprendre l’incendi, vista l’enorme quantitat de deixalles que s’hi acumulaven i que encara ara es mantenen intactes al seu interior. Qualsevol vianant pot observar els palets d’obra i el material de construcció que, des d’abans de l’ocupació eren al local, compartint desordre amb tota mena d’utensilis i mobles, llaunes de cervesa, ampolles trencades, vidres escampats, paper higiènic usat, excrements humans, un sofà i fins a tres matalassos. De fet des del mateix Ajuntament de Reus ja s’ho veien a venir uns mesos abans del succés. El 2016 es va realitzar un requeriment al propietari de l’edifici perquè adoptés mesures de seguretat, però no va servir de res, ja que el destinatari de la notificació era una empresa en concurs de creditors.

El banc propietari no ha fet res

Després de l’incendi, l’edifici al complet ha canviat de mans, ha estat una entitat bancària la que se l’ha quedat, però sense moure un sol dit per posar fi a aquest focus d’insalubritat en ple centre de Reus. El consistori va remetre novament, aquest darrer dimarts 4 de juliol, un requeriment al banc responsable perquè tapiés els accessos al local i garantís les condicions de seguretat de tota la finca ja que, a banda dels problemes amb els sense sostre, la façana de la planta baixa està patint una pèrdua de les làmines de pedra, algunes situades a una alçada de tres metres, el que també posa en risc la integritat física dels vianants.

L’Ajuntament no descarta ara, actuar de forma subsidiària si el banc responsable continua impassible. Es faria càrrec d’arranjar l’immoble i ho cobraria a la propietat.

Sigui com sigui, ahir es complien tres mesos des de l’incendi, com salta a la vista res ha canviat, i la paciència dels veïns comença a esgotar-se. «S’ha de tenir en compte que molts dels turistes que vénen a Reus, per exemple els de Salou, baixen a l’estació d’autobusos i passen per aquest carrer per anar al nucli antic. És una vergonya que hagin de veure això», apuntava ahir Pedro Hernández. «Quina imatge estem donant? Tant que presumeixen de ciutat, crec que a l’Ajuntament ja podrien preocupar-se per solucionar aquestes coses», va afegir. L’home no entén, de la mateixa forma que la veïna del bloc annex, Fina Martínez, com és possible que en 90 dies ningú hagi actuat. La resident reclama directament la presència de tècnics de l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament per tal que avaluïn la situació i determinin una prompta actuació. A més, els veïns reclamen que se situïn tanques immediatament per evitar el pas de nens petits que puguin estar jugant.

Els veïns apunten que les naus abandonades de l’illa també són residència de sense sostre

L’illa que dibuixa la confluència dels carrers Jaume I, Pere el Cerimoniós, ronda de Subirà i Josep Maria Prous és una zona de residència habitual per ocupes i ciutadans sense sostre. Veïns i operaris municipals de neteja asseguren a aquest diari que són diverses les persones que dormen habitualment en alguna de les naus abandonades o en desús que en una altra època van acollir tallers mecànics. Veuen als ocupes sortir i entrar amb força freqüència. De fet, una veïna del número 22 de la ronda de Subirà indica que a la seva escala ho viuen amb certa preocupació, ja que en algunes ocasions els hi arriba olor a cremat a casa. No es tracta més que de petites fogueres que realitzen els indigents, però els residents es posen en alerta, ja que, una de les naus properes a les seves cases, concretament la situada al número 34 A del carrer Josep Maria Prous i Vila, va patir un considerable incendi, temps enrere, que va deixar totalment calcinats els mobles que hi havia al seu interior. De fet des de la vorera i a simple vista, es pot observar com la gran porta presenta alguna de les seves parts cremades i encara queda un petit tros de la cinta policial que barrava el pas. A la nau del número 37 de l’avinguda Pere el Cerimoniós, en una antiga botiga de venda, instal·lació i reparació persianes, es pot apreciar des de l’exterior, sense cap mena d’impediment, el que ha esdevingut una llar. Hi tenen olles, cassoles, bombones de butà, petits tancs d’aigua, gel de bany, detergent per la roba, menjar per a gos, diverses cadires i un sofà, entre d’altres. A més, hi guarden un carro de supermercat, que com es pot apreciar a la imatge, té al seu interior cablejat i petita ferralla. Al costat emmagatzemen restes d’estructures metàl·liques de majors dimensions.