Uns joves tiren pedres de l'antiga via de Lleida a la calçada de sota el pont

Milers de pedres per entretenir-se fent punteria, un punt elevat des d’on tenir un control absolut de la situació i múltiples escapatòries per si cal fugir corrents. Uns metres a baix, vianants, ciclistes, motoristes i cotxes passant. El pont petit a sobre del carrer Ventura i Gassol, en desús des de l’eliminació del tram de via entre l’estació de Renfe i el cementiri, que formava part de la línia Reus-Lleida, és, des de fa temps, un maldecap pels veïns de la urbanització de Sant Joan. Segons explica el resident Jaume Virgili, algun grup de joves es dedica, de tant en tant, a llançar l’antic balast que servia de base als raïls, cap a la calçada inferior. «En una ocasió me’ls vaig trobar i vaig avisar a la policia, però quan els agents van arribar, ja havien marxat», apunta el veí, qui assegura que aquests fets es multipliquen a l’estiu. Els joves juguen especialment a encistellar-les a sobre de les xapes protectores dels focus d’il·luminació de les dues bandes del pont, sense tenir en compte que just a sota hi ha les voreres, les que actuen de cordó umbilical per a la mobilitat a peu dels veïns de la urbanització i l’escola La Vitxeta.

«És molt perillós el que fan», assevera el veí, referint les lògiques conseqüències que pot tenir per a una persona rebre un impacte al cap o a la cara del balast. Ahir mateix es podien observar algunes d’aquestes pedres a terra, repartides entre la calçada i les voreres. De fet, és habitual que els conductors les hagin d’esquivar per no danyar les rodes del vehicle, més encara en el cas de ciclistes i motoristes.

Virgili, qui durant molts anys va lluitar juntament amb els veïns d’aquesta urbanització de prop d’un centenar d’habitatges per aconseguir un pont que suprimís el pas a nivell per on havien de creuar, es lamenta ara que ADIF, el gestor d’infraestructures ferroviàries, no faci res per eliminar aquest perill que suposa el balast. «El que demano és que vingui un camió, les carreguin i facin el que vulguin amb elles», exposa. I les queixes no acaben aquí, Virgili i els residents del carrer Llobregat, el que queda en paral·lel a l’antiga via –ja sense raïls–, denuncien la deixadesa de l’empresa pública en la neteja de la vegetació que ha anat creixent als costats. Tenen temor que un incendi d’aquests matolls pogués acabar afectant els seus habitatges. «Ho tenim a deu metres de la porta de casa, aquí si cau un misto, ja em diràs...», assevera l’home, qui recorda que temps enrere ja van patir un petit incendi d’aquesta malesa.