Reus recuperarà el Castell del Cambrer, l'edifici més antic que es conserva de l'origen de la ciutat

El Castell del Cambrer, l’edifici conservat més antic de la ciutat de Reus, serà recuperat per destinar-lo a usos institucionals, cívics i culturals. Ho ha anunciat aquest dijous l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, que també ha explicat que l'edifici passarà a denominar-seCentre Cultural Castell del Cambrer.

L'edifici, construït el s. XII, al llarg del s. XX es va reformar en diferents ocasions per destinar-lo a la seu de l’Arxiu Municipal. Amb el temps, el castell s’ha anat buidant d’ús i de contingut fins a l’actualitat. S’utilitza puntualment la planta baixa per donar suport a festivals i celebracions ciutadanes com la Festa Major o el Festival de Circ Trapezi. La planta sota-coberta conserva l’arxiu de notaris. I, la planta noble i el seu altell estan en desús.

Les obres de recuperació de l'edifici s’iniciaran el primer trimestre de l’any que ve itenen un pressupost de 144.450,00 euros (174.784,50 amb IVA) i contempla treballs per recuperar i posar en valor històric i patrimonial de l’edifici, i treballs per adequar-lo als nous usos.

L’actuació plantejada per l’Ajuntament de Reus haurà de ser validada pel Departament de Cultura de la Generalitat, ja que el Castell del Cambrer està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des del 2005.

El castell del Cambrer

Fins a finals del s. XIV la vila de Reus va tenir dos senyors feudals: el castlà i el canonge cambrer de Tarragona. El castell del Cambrer, seu d’aquesta darrera autoritat, es va bastir a mitjans s.XII en un lloc preeminent, a prop de la cruïlla de camins on es començava a configurar la vila. Amb la construcció de la primera muralla, el castell va quedar arraconat al nord-est de la població, formant part del conjunt defensiu. Al s. XIV, amb la segona muralla, el castell va passar a ocupar el centre de l’anomenada vila nova, sense perdre el seu poder defensiu. L’espai que ocupava el castell venia a ser llavors el que avui ocupa la plaça, tots els edificis de la banda de ponent i part de l’edifici de la Prioral. Tenia dos portals: el primer, a la banda sud, davant mateix de la porta posterior de l’església, on avui s’obre la porta de Sant Sebastià, i l’altre a la banda del Mercadal, on avui hi ha el carreró que connecta les dues places. A la planta baixa de l’edifici hi havia el celler, els magatzems i l’espai destinat a presó, i al pis de dalt hi havia la sala i com a mínim dues cambres, conegudes com a 'major' i 'la del senyor'. A finals del s. XV sembla que la senyoria només utilitzava el castell com a celler i presó. La desfeta física del recinte original es va iniciar a començaments del s. XVI. El 1512, en obrir-se el carrer de Santa Maria, es va enderrocar una part del mur, i el 1514 es va rebaixar el pati per posar-lo al mateix nivell dels carrers dels voltants, fet que indica que es va començar a urbanitzar l’espai; més tard es va haver d’enderrocar una part del celler per construir la Prioral, i al llarg dels segles XVI i XVII, el Capítol en va anar venent diverses dependències fins que l’edifici va quedar reduït a l’actual casa número 4 de la plaça. A partir d’aquest moment es va iniciar un llarg procés de degradació. L’edifici va ser habilitat com a casa d’estandants, cosa que va comportar, entre altres obres, que es construís un trespol que partia en dos pisos les arcades gòtiques de la planta noble.