Un jardí al terrat d'un edifici provoca que caiguin parts de façana al carrer

La comunitat del número 3 del carrer Alt de Sant Josep demana a l’Ajuntament que instrueixi la retirada de vegetació que un veí manté plantada al terrat de l’edifici i que, tal com conclouen diferents informes tècnics a què ha tingut accés el Diari Més, és l’origen dels despreniments que s’estan produint a la façana del bloc des de l’any 2012. L’últim, el passat mes de juny, quan part de l’obra vista va caure damunt d’un cotxe estacionat a la via pública, en un episodi va implicar la intervenció de Bombers i de la Guàrdia Urbana. Els números 1 i 3 del mateix carrer comparteixen l’àtic, que està íntegrament en mans d’un veí de l’1. Tot i no gaudir-ne, els propietaris del número 3 sí que han de fer front, ara, a les despeses d’una estructura de protecció de la vorera que Urbanisme obliga a col·locar «davant els despreniments de runa» i que ronda els 30.000 euros. I també hauran de sufragar part de les obres de reforma dels elements deteriorats pel jardí, a la façana i la coberta del bloc, que l’Ajuntament ha ordenat executar abans de principis del 2018.

Són els mateixos serveis municipals d’Urbanisme, de fet, els que han donat a les comunitats un termini màxim de dos mesos per «enderrocar les jardineres de l’àtic i eliminar la seva vegetació, i assegurar l’estabilitat del muret de barana» de la zona superior del bloc. Ho han fet arran d’una inspecció realitzada a l’immoble coincidint amb el mateix despreniment, fa un parell de mesos. El jardí localitzat al terrat acull, en jardineres d’obra i sense sortida d’aigües, tot un seguit de xiprers col·locats en forma de pantalla tupida i «un arbre de diferent espècie amb més volum de terra al seu contorn i que s’ha desenvolupat encara més vigorosament que la resta».

Les arrels i la humitat

Al document que recull les conclusions de la revisió ocular, amb data del 23 de juny i signat per Arquitectura, es deixa constància de «defectes constructius» i «patologies» a l’edifici. I s’especifica que «es pot establir una relació molt clara entre aquestes i l’existència de la jardinera amb vegetació». S’hi concreta el fet que almenys part dels problemes que s’han trobat vénen «probablement per l’empenta de les arrels dels xiprers» i que tot plegat «pot provocar riscos a curt o mig termini». Entre aquestes alteracions identificades al bloc hi ha el deteriorament de la ceràmica i el trencament de la cara exterior dels murs de totxo, la «carbonatació del formigó i oxidació de l’armat de les peces prefabricades que cobreixen el frontal del forjat de la terrassa de l’àtic i l’aparició d’esquerdes a l’obra.

Un segon informe, en aquest cas elaborat per una arquitecta independent i amb data del 30 de juny, s’especifica que les jardineres on el veí ha plantat els arbustos «no estan impermeabilitzades ni s’hi veu cap malla antiarrels, s’observa que tampoc tenen cap sortida de drenatge de l’aigua acumulada». Això, «fa que, amb el temps, l’empenta de les arrels i la humitat generada al terra passi a la façana –ja que no s’ha impermeabilitzat– i s’hi generin despreniments i filtracions». L’avaluació determina que «els empits de la façana no estan pensats per tenir humitat constant ni empentes d’aquest tipus, és per aquest motiu que al llarg de la façana on hi ha plantats els xiprers aquesta es troba en mal estat» i que «tècnicament, si es retiren aquestes jardineres i s’arregla la façana, els fets no es tornarien a repetir».

Els veïns del número 3 «ens sentim indefensos perquè, mentre portem cinc anys denunciant els fets, seguim sent nosaltres els responsables legals dels danys produïts o que es poden tornar a produir pel mal ús que aquest veí dóna al que en tot cas hauria d’haver estat una terrassa comunitària o una sortida d’emergència per al nostre edifici». Al juliol va celebrar-se el judici «per l’ús que aquest veí dóna al terrat». Però, a l’espera de sentència, la comunitat haurà de pagar la instal·lació de la malla de protecció de la vorera, que es durà a terme aquest divendres i les obres de reparació, per les quals han demanat una moratòria. El propietari de l’àtic ajorna des del 2012 la retirada dels xiprers i la comunitat demana ara a l’Ajuntament que, quan es faci, Urbanisme «instrueixi l’obra» perquè tenen por de les conseqüències que la humitat i les arrels hagin comportat per a la situació del bloc o per a la via pública.