Temor i sensació d'amenaça entre els veïns pels ocupes de Joan Coromines

Veïns de l’entorn del carrer Joan Coromines, on 17 famílies ocupen il·legalment habitatges dels números 4 i 6 des de fa setmanes, denuncien la «inseguretat» i la «sensació d’amenaça» que la situació dels edificis ha generat a la zona, custodiada 24 hores i de manera «indefinida» per una patrulla de la Guàrdia Urbana mentre els operaris d’Endesa van i vénen per desfer les connexions irregulars amb què aquests ocupes s’enganxen a quadres de comptadors i centres de transformació. Tot i la localització pròxima al centre, Joan Coromines no és l’únic punt d’Horts de Miró afectat per les ocupacions. El veïnat ubica altres pisos, igualment gestionats per «màfies que els rebenten i els lloguen» al carrer de Vila-seca o al de la Pobla de Mafumet. També a tocar de Cels Gomis i Mestres.

Amb tot, diuen, l’acció de les 17 famílies «inquieta els qui tenen negocis aquí i genera problemes de convivència. A ningú no li agrada viure així». I és per això que lamenten que «l’Ajuntament s’hagi desentès d’aquest problema i es renti les mans simplement dient que no es tracta de persones amb un perfil de necessitat», ja que «això s’ha convertit en un tema de ciutat i la ciutat no ho soluciona». Els habitatges il·legalment ocupats «formen part d’un paquet de la Generalitat que hauria de posar-se a disposició de persones necessitades i això no es pot fer perquè hi ha gent vivint a dins sense haver passat ni cap tràmit ni tampoc cap filtre», asseguren.

La promoció en qüestió és propietat d’una entitat bancària la qual tenia previst donar part del seu parc global al fons de la Generalitat a mig termini. Almenys a un dels pisos encara romanen persones que hi són legalment i que, tal com confirmen fonts d’Endesa, disposen d’un comptador regular i abonen puntualment les factures. «Estan atemorits i no sabem com és que encara no han hagut de marxar, tot i que hi ha gent al barri que diu que pensa fer-ho», mantenen els veïns. Segons les més recents dades fetes públiques per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a Reus hi ha un total de 19 pisos destinats a lloguer social que no es poden lliurar perquè al seu interior es troben ocupes.

Amb «les mans lligades»

Al capdavant de l’Associació de Veïns d’Horts de Miró, la presidenta Eva Maria Mateu explica que «tot el que abans era petita delinqüència potser vinculada a altres temes s’ha passat ara als pisos buits» i apunta, sobre el cas concret de Joan Coromines, que «a ningú no li agrada tenir constantment aquí a la policia. De les cafeteries del voltant ens han explicat que tenen por, que temen que ningú no vulgui ja seure a les terrasses».

De qualsevol forma, afegeix Mateu, «ens trobem amb les mans lligades perquè l’Ajuntament ens està donant l’esquena». El recurs que els ha quedat, explica, és el de fer una denúncia pública com la que tenia lloc dimecres a la plaça que toca al carreró del Gas i l’avinguda del president Macià, durant la qual algunes de les persones que han ocupat els 17 habitatges van increpar els veïns, als que acusaven de «mentiders» i els convidaven a «no explicar res més».

Accions de protesta

La Coordinadora d’Entitats en Defensa del Territori, amb Josep Machado com a president i que aplega part de les associacions de veïns de la ciutat que han abandonat la FAVR entre altres, s’ha sumat a la denúncia veïnal, a la qual «estem donant suport» perquè «no entenem tampoc la postura de l’Ajuntament, quan diu que no hi actua perquè es tracta de pisos privats. Tots els pisos són privats, sempre són d’algú. El que volem és que miri quines famílies necessiten un habitatge i que aporti alguna solució per tal que això s’acabi». Machado no descarta que el col·lectiu «pugui dur a terme alguna mena d’acció de protesta» si la situació no viu un gir contundent al llarg dels propers dies.

Reenganxar-se a la llum

Fonts d’Endesa consultades pel Diari Més confirmaven aquest dimarts que els ocupes havien tornat a connectar-se al subministrament elèctric i que, al seu torn, operaris de la companyia havien fet cap als blocs 4 i 6 per tornar-los a desendollar. Les mateixes fonts concretaven que «ens havien rebentat la porta d’un centre de transformació que tenen just al davant i havien realitzat operacions per poder-se connectar directament des d’aquest centre, cosa que és molt perillosa per la manipulació que això suposa i per fer-la com es fa, probablement, sense les mesures adients». Els veïns confirmaven dimecres que els pisos ocupats tornaven a tenir electricitat.

«Vaig pagar 250 euros per poder entrar a un pis quan no tenia on anar»

Una de les veïnes del barri Horts de Miró apuntava la proliferació d’habitatges en similars condicions a l’entorn del carrer Joan Coromines i l’acció de màfies que els gestionen, amb un relat en primera persona. «Quan no tenia on anar, jo també vaig pagar perquè m’obrissin un pis a un altre carrer i ocupar-lo», explicava. La xifra, 250 euros. «Es diu el pecat però no el pecador», afegia sobre la manera com una persona pot posar-se en contacte amb aquests grups que ofereixen habitatges buits.

La mateixa veïna expressava la queixa pel fet que «de vegades, els sistemes que hi ha per accedir a un pis de lloguer social o de condicions assequibles, no funcionen» i deia que «els requisits que has de complir no són tan diferents dels que planteja una immobiliària, així que no és fàcil complir-los i et veus d’una manera que no et deixa massa opcions». «Si això millores, potser també ajudaria a fer desaparèixer les màfies», concloïa.