El govern no veu vulnerabilitat social als ocupes i el BBVA no els farà marxar

El BBVA «no actuarà», com a mínim de manera imminent, contra les persones que han ocupat il·legalment 17 pisos als números 4 i 6 del carrer Joan Coromines. Tampoc sol·licitarà, «ni ha sol·licitat mai», el tall dels subministraments d’electricitat i d’aigua. Tal com apunten fonts de l’entitat bancària, pendent encara de prendre possessió dels dos blocs arran de la fallida de la promotora que els va aixecar a Horts de Miró, aquesta esperarà a «verificar si les famílies es troben en situació de vulnerabilitat o no» abans de realitzar cap moviment més enllà. Per tenir-ne la certesa, el banc demanarà als ocupes que aportin els pertinents informes, redactats per Serveis Socials, que puguin precisar les circumstàncies i les possibilitats de cada cas particular. I proporcionarà, mitjançant una agència externa, el personal que assessori les famílies en els tràmits.

En aquest sentit, amb tot, el govern de Reus va emetre dijous un comunicat on detallava que «Serveis Socials municipals han atès a representants dels ocupants il·legals» dels immobles. El mateix comunicat precisava que aquests contactes conclouen que les famílies ocupes «no reuneixen les condicions legals perquè se’ls reconegui la vulnerabilitat sobrevinguda que preveu la Llei 24/2016». L’executiu municipal manté que «l’Ajuntament només pot fer informes de vulnerabilitat a la ciutadania empadronada a la ciutat i que compleixi els requisits previstos», i afegeix que «els ocupants il·legals dels habitatges del carrer Joan Coromines haurien de sol·licitar-lo al municipi on estan empadronats, que en cap cas és Reus». Des del BBVA, per altra banda, expliquen que l’acció de l’Ajuntament no és una condició imprescindible per a obtenir els informes i que les famílies hi podran accedir directament a través de la Generalitat. És en aquesta direcció que s’orientarà l’assessorament de l’agència externa del BBVA.

Un lloguer assequible

Poc abans que l’Ajuntament es posicionés en la primera manifestació pública realitzada des que transcendissin les ocupacions, regidors del Grup Municipal de la CUP havien comparegut davant els mitjans per anunciar un acord amb el BBVA i els ocupes, propiciat per la mateixa formació i «amb l’esforç de només tres trucades que el govern no ha fet», mitjançant el qual entitat bancària i famílies seurien a partir de la propera setmana per tractar el detall individual de les circumstàncies sense que aquestes fossin desallotjades ara. En una espècie de «mediació», tal com explicava el regidor Edgar Fernández, per arribar a un lloguer assequible: és a dir, establert sobre els ingressos de la família, i que no és fix. La solució, una de molt similar a la que també planteja el banc, derivar les famílies en situació de vulnerabilitat a la Generalitat per trobar-ne una reubicació tenint en compte, sobre les que no són vulnerables, «que ningú no pot ocupar la propietat d’un altre».

Al mateix comunicat, el govern acusava la CUP de «deslleialtat institucional» i avisava que «no acceptarà una suposada mediació de la qual ni n’ha estat informat ni n’ha tingut cap coneixement». I mantenia «no tenir coneixement oficial que l’entitat bancària a la qual s’ha referit la CUP sigui la propietària dels habitatges ocupats». El govern aprofitava per emetre un «missatge de tranquil·litat a la ciutadania» i avisava que l’Ajuntament «vetlla perquè les persones en situació de vulnerabilitat tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques; però no pot permetre que algú –que incompleix els requisits mínims exigibles per la llei– s’aprofiti de la situació, perquè aniria en contra dels interessos del conjunt de la ciutadania i perjudicaria les persones que realment ho necessiten».

Reubicar i desallotjar

Sobre les famílies que finalment no acreditin la vulnerabilitat social o que no realitzin els tràmits per a fer-ho, expliquen des del BBVA «actuarà un jutge davant el qual tindran una última possibilitat de fer-ho, i el jutge decidirà». Les que puguin ser reubicades, s’acolliran a pisos de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya destinats a aquesta finalitat. El reallotjament no té per què ser a Reus, ni tampoc al municipi d’origen d’aquestes persones. El BBVA acaba de donar a la Generalitat 1.800 habitatges.

Mentres, les famílies als 17 habitatges ocupats de manera il·legalt continuen reenganxant-se al subministrament elèctric a través d’un seguit de maniobres que Endesa qualifica com a perilloses i retira pràcticament cada dia. Dijous, una patrulla de la Guàrdia Urbana continuava destinada 24 hores al carrer Joan Coromines, on romandrà «indefinidament».

«Volem portar-ho tot de forma pacífica i que els veïns no es molestin»

Una de les persones que han ocupat pisos als blocs de Joan Coromines explicava dijous, al final de la compareixença de la CUP davant els mitjans per explicar la nova via oberta entre ocupes i banc, que «nosaltres no volem que els veïns es molestin. Ho volem portar tot d’una manera pacífica». Ho feia després que l’Associació de Veïns d’Horts de Miró, de la mà de la Coordinadora d’Entitats en Defensa del Territori, manifestés aquests dies la «por» i la «sensació d’inseguretat» que la situació dels 17 habitatges generava al barri. I també les incomoditats de la presència policial continuada a la zona.

L’home, que mantenia que l’ocupació és fruit de «la necessitat, perquè si no no estaríem aquí», reiterava que «hi haurem de ser fins que hi hagi una solució» i retreia als veïns que «ens heu vist per aquí aquests dies i no ens heu dit res mai, però sí que heu sortit a la premsa dient que no descartàveu alguna protesta». Els mateixos veïns es mostraven dijous oberts al diàleg tot i la postura de regularitzar la situació dels habitatges als números 4 i 6.