La comunitat educativa reusenca vol rellançar les aules d'acollida

Professionals de l’àmbit de l’ensenyament que desenvolupen la seva labor a Reus voldrien que el futur de l’educació a Catalunya comptés amb més recursos públics per atendre a nens amb necessitats diferents, allargués fins a secundària la immersió lingüística, recuperés les classes de català de suport, impulsés les aules d’acollida o afavorís la flexibilitat d’itineraris per tal que el traspàs d’un a un altre no representés excessives complicacions ni comportés la pèrdua de cursos. També que reformulés la metodologia de l’institut per apropar-lo a primària i fer que el pas a secundària fos més gradual, que reduís els continguts del currículum o que estimulés i valoritzés la Formació Professional Dual.

Les peticions es desprenen de la síntesi de resultats i aportacions realitzades al taller de debat territorial que va celebrar-se a l’Institut Baix Camp el 7 d’abril, en el marc del procés participatiu Ara és demà sobre el futur de l’educació a Catalunya i que va celebrar-se a diferents municipis del territori. A Reus hi van prendre part fins a 14 institucions, amb representants de l’AMPA Pompeu Fabra, el Cetre de Recursos Pedagògics Baix Camp, la secció de Ciències d’Educació del Centre de Lectura, l’Equip d’assessors de llengua i cohesió social (LIC), les escoles Cambrils, Alberich i Casas i Montsant, la FAPAC i els instituts Baix Camp, Comte de Rius, Domènech i Montaner, Josep Tapiró i Salvador Vilaseca.

A la sessió, que va dur-se a terme mitjançant la dinàmica de debats en grups, amb dos grups de 8 i 9 persones, un dinamitzador obria i moderava diferents eixos temàtics i en recollia les aportacions. Així, per exemple, en el capítol de l’alumnat els assistents al taller van proposar l’eliminació de proves «arcaiques que limiten un enfocament competencial de l’aprenentatge, com ara les PAU i revàlides, tot substituint-les, per exemple, per proves d’accés pròpies de les universitats». O l’«educació en el bon ús del mòbil i no tant una prohibició estricta». En l’apartat referent al centre educatiu, van indicar que l’«autonomia del centre ha d’existir sempre i quan hi hagi molta transparència» o que «la freqüència de les inspeccions han d’augmentar». Una qüestió, aquesta, en la línia de la convicció que caldria «posar filtres als formadors, ja que no tothom pot ser-ho» i «plantejar proves –entrevistes personals, tests psicotècnics– per accedir a les proves», dins l’eix del professorat.

L’aprovació del document

Les aportacions recollides a Reus i a altres localitats en el global del debat articulat pel Consell Escolar de Catalunya (CEC), amb la participació de més de 470 persones, han donat lloc a un informe unitari que «ha servit per generar una reflexió sobre les polítiques educatives per avançar en qualitat i equitat i afavorir l’èxit de tot l’alumnat», i que traça les línies mestres per al possible nou sistema d’ensenyament a Catalunya. El Consell Escolar va aprovar-ne el document, a mitjans del passat mes de juliol, amb els vots en contra de CCOO, UGT, USTEC, USOC i FATAC, que criticaven la «manca de pluralitat».