Urbanisme analitzarà l'adaptació de les voreres del carrer Batan

L’Ajuntament estudiarà si el Pla Especial urbanístic que afecta el carrer Batan i que està convertint l’antic Cine Reus Palace en una residència assistida per a la tercera edat farà necessària una adaptació de «la forma i la mida» de les voreres a la zona. Tot i que el cavi d’usos i la construcció del geriàtric no comporta la cessió de sòl municipal, Urbanisme valorarà aquest acomodament de l’espai immediat al futur equipament per tal de garantir-ne un encaix perfecte. I és que la documentació del projecte detalla que la ubicació propera al centre no farà necessari un pla de mobilitat per a visites i treballadors, ni tampoc per als mateixos usuaris per les seves condicions.

Tant el dibuix com les feines, en cas de dur-se a terme, haurien de ser assumides per la promotora que està materialitzant el projecte sobre les ja desaparegudes sales de projeccions, i que en aquest cas és la barcelonina Cel Urbà SL. Fa pocs dies, l’empresa encarregada de l’enderroc del Palace, Profirex Derribos SL, donava per finalitzades les obres en aquest sentit i confirmava l’inici de les que deixaran pas a la construcció del soterrani de la residència, probablement destinat a aparcament de vehicles.

El condicionant, que va ser introduït en l’informe redactat pels serveis municipals d’Urbanisme a principis d’any, compromet la promotora a garantir també el bon estat de les mitjaneres. En la mateixa línia, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona havia incorporat al Pla un seguit de prescripcions relacionades amb diferents àmbits. «Pel que fa a la volumetria», tal com detallen fonts de Territori, «el document aporta una definició de gàlibs màxims, atesa la posició de l’equipament a cavall de dos teixits urbans: el dels ravals i el dels nous eixamples». «En qualsevol cas», segons precisen les mateixes fonts, «l’ajust plantejat no afecta la volumetria de l’edificació finalment prevista al projecte».

Tancaments i una zona interior

En concret, aquestes prescripcions fixen en 15 metres la fondària edificable, en 4 el nombre màxim de plantes amb «una reculada de l’edificació» que faciliti l’encaix amb els edificis del voltant i la reserva «d’una franja de 15 metres a la planta baixa» igualment en el límit amb la resta d’edificacions. Així mateix, «els tancaments que sobrepassin els paràmetres reguladors de les claus confrontades en alçada o profunditat, i que romandran sempre vistos, hauran de tenir tractament de façana». I, «si urbanísticament és possible, hi haurà obertures per evitar parets cegues». L’espai interior que quedarà encerclat per les edificacions té «dos àmbits diferenciats: el que es troba situat al nord-oest, de forma rectangular i el que està situat al sud-est, de forma trapezoidal». El rectangular «quedarà lliure en la planta baixa per tal de garantir una millor salubritat, il·luminació i confort del nou equipament». El trapezoidal «estarà ocupat per la planta baixa, unint a un mateix nivell els volums edificats en les plantes pis».

«Per tal de generar un major confort als veïns», tal com detalla el mateix Pla, es tindrà en compte que els tancaments que sobrepassin els paràmetres d’alçada tinguin aquesta condició de façana. La proposta inicial –amb tres anys de marge per consumar-la– ha programat destinar la planta baixa a «usos comuns», a les plantes pis es col·locarien les habitacions –possiblement unes 120 places, pendent de confirmació– i el soterrani quedaria reservat a aparcament.