Reus recupera una antiga fita limitadora del terme amb Vila-seca

L'Ajuntament de Reus ha recuperat aquest agost a l'antic camí de Mascalvó una fita delimitadora dels termes de Reus i Vila-seca que podria datar de mitjan segle XIX. A causa del seu elevat interès històric i patrimonial, la fita de terme ha estat dipositada al magatzem lapidari del Museu de la plaça de la Llibertat, on va entrar el 17 d’agost.

La peça ha estat registrada amb el número d’inventari MR 15401 i va ser recollida el matí del dia anterior per part de les Brigades Municipals, que la van traslladar en primer lloc al seu magatzem per realitzar-ne una primera neteja superficial amb aigua.

La peça havia estat localitzada per tècnics municipals d’inspecció de Medi Natural mentre portaven a terme un treball sobre fites delimitadores del terme. L'operació de recuperació ha estat coordinada per l'arqueòleg dels Museus de Reus.

La fita, desplaçada del seu lloc original en un moment indeterminat i per persones desconegudes, havia estat llençada a la vora de l’antic camí de Mascalvó –anomenat també carretera Vella de Salou–, a la partida reusenca de Porpres, gairebé a tocar del límit administratiu entre els termes municipals de Reus i de Vila-seca.

En força bon estat de conservació, la peça fou treballada en roca calcària fossilífera, amb la part superior esculpida i més o menys prismàtica, de manera que presenta tres cares: a la diem-ne frontal hi ha gravades les lletres de Reus i a les altres dues, les de Vila-seca (aquest topònim, separat en dues línies i sense guionet). Pel tipus de lletra, sembla que va ser elaborada a mitjan segle XIX, però aquesta cronologia és provisional. L’altura de les lletres oscil·la entre 7,3 i 8 cm i són inscrites en sengles camps epigràfics d’una alçada màxima de 58 cm.

Monolítica, conserva una altura màxima de 175 centímetres i una forma aproximadament rectangular però de perfil irregular, amb una amplada màxima de 58 cm i un gruix mínim de 31 cm. Quan al seu dia va ser erigida, en un lloc indeterminat però ben pròxim, és evident que va ser dipositada verticalment en un clot excavat a terra, tot deixant visible la part superior, més escairada, amb una alçada que podria assolir més o menys un metre.