Judicial
Salou ratifica la demanda contra Reus pel projecte que amplia la depuradora
El sanejament dels polígons a l’entorn de les rieres de la Boella i la Baorada arribarà al Jujtat Contenciós número 2 de Tarragona
La disparitat de punts de vista entre l’Ajuntament de Salou i el de Reus sobre el projecte d’ampliació de sanejament i connexió amb l’EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) que aquest segon consistori impulsa als polígons del sud-est del seu terme, a l’entorn de la riera de la Boella i la Baorada, desembocarà al Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Tarragona. Ho farà després que el ple salouenc, durant la sessió del passat mes de juliol, hagi ratificat per unanimitat la demanda en el recurs presentat a principis d’any contra els plans de l’EDAR de Reus, perquè considera que aquests «lesionen els interessos municipals de Salou» d’acord amb les conclusions d’un informe emès per l’enginyer municipal l’any anterior.
El projecte de millora i ampliació de la depuradora va quedar definitivament aprovat al desembre del 2016, però es manté aturat. El ple de l’Ajuntament de Reus ja va acordar, el passat mes de març, trametre al jutjat l’expedient administratiu que emmarca l’aprovació de la connexió del sanejament dels polígons. També, amb les abstencions de la CUP i el «sí» de la resta de Grups Municipals, va aprovar comparèixer al recurs interposat pel consistori salouenc, designar procurador i lletrat per afrontar el procediment i informar-ne la resta de parts que s’hi veuen incloses, entre les quals hi ha l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Tarragona o l’Ajuntament de la Canonja a més de diverses empreses.
Informe de l’enginyer municipal
Els fets es remunten a mitjans del 2015, coincidint amb el període d’exposició pública del projecte batejat com a 'Millora, ampliació del sanejament i connexió amb l’EDAR de Reus dels sectors situats al sud-est del terme municipal de Reus a l’entorn de la riera de la Boella i la Baorada', el qual havia estat inicialment aprovat en Junta de Govern de Reus. En aquell moment, l’enginyer municipal de Salou va redactar un informe que detalla que «la zona sud-est del terme de Reus està situada a la conca del barranc de la Boella, mentre que l’EDAR està situada a la conca del barranc de Barenys» i que «actualment existeix una problemàtica important, molt negativa, al barri de la Salut per les avingudes del barranc de Barenys en cas de pluges», de manera que «el fet de portar les aigües a la conca del barranc de Barenys augmentarà el cabal i la càrrega contaminant, reduint la dilució, especialment en els casos de fortes tempestes de poca durada».
«Donada la situació de l’emissari de Barenys, que ja està al límit de la seva capacitat amb el cabal actual de l’efluent de l’EDAR de Reus», conclou el mateix document, «en cas d’executar-se el previst, aquest augment provocaria el sobreeiximent directament a la platja, amb el conseqüent perjudici per a uns municipis, Salou i Cambrils, eminentment turístics».
Les competències turístiques
Les recomanacions detallades per l’enginyer municipal de Salou van convertir-se, més endavant, en al·legacions al projecte, les quals l’Ajuntament de Reus va desestimar per aprovar definitivament els nous plans. Davant del moviment, l’Ajuntament de Salou va iniciar el procediment contenciós-administratiu el qual ara ratifica en entendre que l’expedient tramès per Reus al jutjat «constata i corrobora l’existència d’interessos i de competències municipals (les mediambientals, turístiques, les relatives al manteniment i conservació de vies públiques, espais públics, emissaris i sistema de clavegueram, entre altres) que es poden veure afectades pel desenvolupament del projecte». L’alcalde de Salou, Pere Granados, assegurava també en un ple, el del passat febrer, i a preguntes del regidor del PP Mario García, que «arribarem fins al final de la qüestió per tal d’assegurar-nos» que la voluntat de Reus no perjudiqui de cap manera la costa.
Rubio: «No afectarà en res»
Per la seva banda, i al desenllaç de la sessió plenària on l’Ajuntament de Reus va acordar comparèixer al recurs, al març, el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio concretava que el projecte «està contrastat i verificat pels tècnics i pel Ministeri» i subratllava el fet que tot plegat es troba en aquests moments «tancat i a expenses d’executar-se». Preguntat sobre el motiu del contenciós, Rubio precisava que «es tracta d’un projecte gran, amb expropiacions i zones de servitud» i deia que «a Salou es deuen sentir afectats» tot i que «els nostres tècnics sempre han demostrat que és al contrari. La nova canalització no afectarà en res». El pressupost per l’execució d’aquests plans supera, segons les darreres dades que s’han fet públiques, els dos milions d’euros.