Dues Policies Nacionals de Reus guanyen un judici a Interior per discriminació

Dues agents del cos de la Policia Nacional destinades a la Comissaria Local de Reus han guanyat un judici al Ministeri de l’Interior per un cas que elles consideren discriminació salarial. Troben injust que el complement que reben per les seves tasques d’investigació a la comissaria reusenca –2.687 euros– sigui menor que el que cobren companys seus destinats a les Brigades Provincials o als Serveis Centrals –3.011 euros. Afirmen que fan les mateixes funcions i tenen les mateixes responsabilitats d’investigació que els agents d’altres destinacions i que, per tant, haurien de percebre el mateix.

El titular de la secció Quarta del Tribunal Contenciós Administratiu els va donar la raó en una sentència formulada el passat mes de maig. En aquesta, considera que la defensa del Ministeri de l’Interior no ha donat prou arguments per justificar que no cobrin el mateix, i condemna l’administració a pagar a les dues agents la diferència entre els dos complements. A més, obliga a fer-ho de forma retroactiva, començant pel 25 de novembre de 2011, i afegint-hi els interessos que corresponguin.

Amb aquesta sentència, les dues agents aconsegueixen una primera victòria a una reclamació que van formular fa més d’un any i mig. A principis del febrer de l’any passat, la Direcció General de la Policia va denegar-los una sol·licitud on ja demanaven que els abonessin al diferència entre el complement específic corresponent al lloc de treball de Personal Operatiu d’Investigació a la Comissaria Local, i el que percebien funcionaris que ocupen un lloc d’idèntica denominació a Serveis Centrals o a les Prefectures Superiors de Madrid o de Catalunya.

A finals de maig del mateix any, les agents van denunciar el cas al Tribunal Contenciós Administratiu, que ha fallat a favor seu. Un any després, el jutge ha anul·lat la resolució de la Direcció General de Policia, per «no ajustar-se al dret», i ha obligat l’Estat a fer el pagament de la diferència. Les agents també demanaven que el Ministeri de l’Interior pagués les despeses del judici, però en aquest cas el jutge no ho ha estimat oportú.

«Inactivitat processal»

En la sentència, el jutge afirma que el resultat d’aquesta es deu a una «inactivitat processal» de l’Advocat de l’Estat, que no hauria aportat de forma pertinent el que se li havia demanat com a proves que justifiquessin la diferència salarial: «L’Administració no ha aportat la prova ni ha remès els informes justificatius interessats amb la finalitat de poder comparar la situació de la recurrent amb la dels funcionaris que ocupen els altres llocs de treball amb els que es compara (els que relaciona la demanda), i que perceben unes retribucions superiors».

El jutge considera que era una prova que era «fàcil» d’aportar per l’administració, perquè «és la que disposa de tots els elements objectius necessaris utilitzats en la valoració dels llocs de treballs comparats». I afegeix: «És evident que si existissin dades objectives diferents entre el lloc de treball ocupat per la demandant i els que s’utilitzaen a mode de comparació, estaria justificada la diferència retributiva aplicada al Catàleg de Llocs de Treball».