La llei aporta al consistori marge fins al 2018 en l'administració electrònica

L’Ajuntament de Reus no haurà de completar el desplegament de l’administració electrònica fins l’octubre del proper 2018. Ho diu la mateixa llei 39/2015 que regula el Procediment Administratiu Comú i ho certifica un recent informe signat pel Secretari General que ha analitzat l’abast de la norma arran de la reclamació originada per un cas particular. La gestió telemàtica d’alguns tràmits ha resultat en les darreres setmanes objecte de polèmica arran de les queixes de diversos col·lectius. Un d’ells, la Federació d’Associacions de Veïns (FAVR), que lamentava en un escrit amb data del passat 15 de juny i vinculat a les subvencions a entitats veïnals per al 2017 la «multitud de problemes que ens ha ocasionat la plataforma digital» en sol·licitar les ajudes. El consistori recordava llavors que «els serveis informàtics municipals han anat introduint millores contínues per simplificar la tramitació digital» i que «el personal administratiu ha reforçat el servei» per guiar-ne el funcionament.

Un episodi similar va donar-se amb els imports pendents d’abonar a les AMPA en concepte de beques per al menjador escolar, que el PSC reclamava a principis d’agost per al darrer trimestre del curs 2016-17 en el que considerava una situació «inacceptable». Les quantitats el consistori va fer-les efectives el 27 d’agost, vençut el termini, a conseqüència d’«una avaria en el sistema de gestió informàtica de la tramitació de pagaments», tal com apuntaven des de l’Ajuntament. Igualment en els últims mesos, diferents plataformes i partits polítics han reivindicat canvis en aquest àmbit, ara que s’acosta la data en què la seva implantació definitiva tindrà lloc a Reus i al global de les administracions.

Pla de transformació digital

El consistori executa des d’anys enrere un pla de transformació digital pioner i que agrupa una quinzena de projectes tecnològics amb un pressupost acumulat de 350.000 euros. La planificació li ha permès avançar-se en els terminis d’algunes de les qüestions relatives a aquest camp, com ara la Finestreta Única Empresarial, la inscripció d’activitats per internet o l’enviament i gestió integral de queixes i incidència a través d’una bústia ciutadana. En aquest sentit, l’Ajuntament va rebre al gener, per segon any consecutiu, un Premi Administració Oberta que reconeix l’ús d’eines d’administració electrònica.

La reclamació al Registre

La queixa que va desembocar en l’informe de la Secretaria General, però, és la d’un usuari que, a principis de febrer, va acudir al Registre General reusenc per una instància que anava adreçada a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. L’Ajuntament de Reus no li va acceptar per manca de conveni, tot i apel·lar l’usuari a la pròpia llei 39/2015. Aquesta estableix al seu article 16 que cada administració ha de disposar d’un Registre Electrònic General i –tal com queda detallat a l’apartat 4 del mateix article–els documents que els interessats adrecin als òrgans de les administracions públiques poden presentar-se a diferents llocs. Entre ells, les entitats que integren l’administració local. Amb tot, i tal com precisa l’informe signat pel Secretari «la disposició final setena del mateix text legal determina que les previsions relatives al registre electrònic produiran els seus efectes als dos anys de l’entrada en vigor de la llei», la qual va produir-se a l’octubre del 2016. És a dir, que no hauran d’aplicar-se per obligació plenament fins «el dia 2 d’octubre del 2018».