Prat recorre la sentència que l'obliga a pagar 900 mil euros a l'Ajuntament

L’exdirector general d’Innova Josep Prat presentarà aquesta mateixa setmana un recurs d’apel·lació davant la Sala del Tribunal de Cuentas (TCU) per evitar-se reintegrar un total de 900.120,82 euros més interessos a l’Ajuntament de Reus. És la condemna que hauria d’afrontar arran d’una resolució de la consellera del mateix òrgan amb data del passat 14 de juliol i que considera Prat responsable de pagaments irregulars efectuats amb diners públics a Carles Manté, exdirector del CatSalut i administrador únic de la consultora CCM Estratègies i Salut LSC, i a l’arquitecte Jorge Batesteza. Els pagaments es troben vinculats a tasques d’assessorament durant la construcció del nou edifici de l’Hospital Sant Joan de Reus i relacionats amb factures que el TCU, en la sentència dictada per Margarita Mariscal de Gante, ha interpretat com a no justificades.

La base de l’apel·lació és, tal com ha pogut saber el Diari Més, que els treballs de Manté i Batesteza corresponents a aquestes factures «van realitzar-se efectivament» i que «en cap moment no hi ha hagut perjudici per a l’Ajuntament perquè aquest mai no va aportar fons, sinó que les quantitats venien d’un concert entre l’Ajuntament i el Servei Català de la Salut». En concret, la defensa de Prat, encapçalada per l’advocat Jordi Salvat, argumenta que «l’Hospital, o Innova, en aquells exercicis mai no van perdre diners. De fet, tenia beneficis» i que l’Ajuntament reclama quantitats que «no va pagar i, per tant, una sentència com la que es va dictar estaria produint un enriquiment».

Respecte a Manté, on Mariscal de Gante veu que «el dany deriva de la contractació de la consultora el 15 de març del 2007 i el pagament de les factures girades com a conseqüència sense haver rebut cap contraprestació», el recurs sosté que l’administrador de CCM Estratègies de Salut SL «va treballar per a l’Hospital i per a Sagessa». I pel que fa a Batesteza, sobre el qual la sentència precisa que «els tres contractes d’arrendament de serveis firmats els 4 de juny del 2007, 15 de febrer del 2009 i 15 de juliol del 2010 estan justificats fins el mes de maig del 2009 però no a partir d’aquesta data ja que no consta que des de llavors dugués a terme activitat per a Innova», l’apel·lació esgrimeix que l’arquitecte «al principi va exercir com a assessor i, després, com a project manager, labors que no són equiparables tot i que la sentència diu que sí».

El 8 de setembre és el límit

En el mateix procediment al TCU, l’Ajuntament va ser condemnat a assumir les despeses judicials per les pretensions desestimades contra l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. El consistori entenia, en la demanda, una responsabilitat comptable compartida entre Prat i l’anterior batlle –que ha estat absolt– per 190.441 euros en retribucions variables abonades a Xavier Sarrà, exgerent d’Innova. Fonts municipals consultades per aquest mitjà detallen que «la decisió sobre si recórrer o no encara no s’ha pres». El termini per a poder fer-ho expira el 8 de setembre.

L’obligació de l’administració de vetllar pels fons públics tindrà previsiblement un pes important en la deliberació encara oberta. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, havia recordat al juliol que la demanda al TCU –impulsada per l’Ajuntament i a què va adherir-se el Ministeri Fiscal– responia «a la voluntat de defensar els interessos generals, cosa que continuarem fent igual que fins ara» tot i «no entrar a valorar la sentència que ha dictat un tribunal» perquè «la justícia té el seu criteri i cal respectar les decisions».

Recursos propis de l’Hospital

El recurs que presenti Prat paralitzarà, d’inici, l’ingrés dels més de 900.000 euros a les arques municipals. Un import sobre el qual l’Ajuntament havia anunciat, en roda de premsa l’endemà de transcendir la sentència del TCU, la voluntat de «retornar-lo a l’hospital donat que les factures que són motiu de la resolució es van pagar amb recursos propis de l’hospital». Sempre, això sí, «un cop la sentència sigui ferma». Malgrat que, en la situació actual, el govern es trobaria en disposició de sol·licitar la percepció de la quantitat, el més habitual, per una qüestió de prudència, és que aquest moviment no es consumi fins finalitzar el procediment judicial que tocarà a la seva fi quan la Sala del Tribunal de Cuentas dicti nova sentència.

La previsió, tenint en compte els tempos que ha guardat el Tribunal de Cuentas en els procediments vinculats a Reus, és que la resolució ferma sigui dictada en el marge màxim d’un any a comptar des que es doni trasllat de la presentació del recurs o recursos que es presentin a la resta de parts i la maquinària de l’enjudiciament comptable es posi de nou en marxa.