Desobediència i 'mambo' en la manifestació de l'Esquerra Independentista

La manifestació convocada pels diferents col·lectius que integren l’Esquerra Independentista del Camp (EIC) va aplegar ahir almenys un miler de persones al Mercat Central de Reus, punt d’arrencada d’una mobilització que l’organització preveia com una de les més multitudinàries dels últims anys, de nou prologada per l’estelada gegant que precedia una capçalera amb missatges en favor de la «llibertat» i l’«autodeterminació» catalanes. L’objectiu de la cita l’explicava el portaveu de l’EIC, Xavier Milian, tot just pocs minuts abans d’emprendre camí a través del carrer Sant Joan, al punt de les vuit de la tarda: «Tota aquella gent que lluitem des dels pobles i ciutats per la independència, el socialisme i el feminisme dels Països Catalans ens manifestem per tal de reclamar els nostres drets».

L’acte, on també van participar elements del Seguici com el Bou de Reus o la Víbria, posava fi, al municipi, a una jornada que s’havia iniciat a primera hora des de la plaça del Baluard amb la tradicional ofrena floral i on molts havien estat presents també en l’acte central de la Diada a Barcelona.

«Aquesta no serà l’última»

«Enguany és un any excepcional marcat per la consulta convocada per l’1 d’octubre, el referèndum d’aquest tros de país que és Catalunya, i òbviament fem una aposta per reclamar que la desobediència és l’única via per aconseguir la independència», afegia Milian, que precisava que «portem anys dient, quan els diputats del Parlament de Catalunya anaven d’excursió a Madrid, que allà no aconseguirien res i finalment la realitat s’ha imposat». I és que, tal com expliquen des de l’EIC, «on nosaltres posem l’accent no és en el dia 1, quan tot el poble està cridat a votar per més que l’alcalde de Tarragona o els d’altres pobles s’hi oposin, sinó en el dia 2, que és l’inici del procés constituent i l’obertura d’un procés on el conjunt de la ciutadania tingui veu i participació en la definició de la república catalana. No es tracta de canviar una bandera per una altra sinó de dotar-nos de serveis públics, d’una hisenda, d’unes estructures d’Estat que ens permetin viure millor com a societat i que ho puguem decidir entre tots i totes».

Amb tot, concretava el portaveu de l’EIC, aquesta «no haurà estat l’última manifestació perquè el nostre horitzó i el nostre anhel és el de construir una república dels Països Catalans. Entenem que Catalunya és un territori que creat per l’exèrcit espanyol i el francès i que els Països Catalans van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i pensem que això és un avanç tàctic però l’11 de setembre que ve ens trobarem aquí de nou per reclamar una nació sencera». Des dels col·lectius d’esquerres al Camp es pronunciaven també sobre els darrers fets ocorreguts a Constantí i a Valls, on la Guàrdia Civil ha dut a terme escorcolls vinculats amb l’1-O, i asseguraven que «l’Estat espanyol està actualment contra les cordes i esperant que això descarrili ja sigui provocant accions violents o intentant deslegitimar les nostres institucions. Per sort, la gent del carrer, estigui pel sí, pel no o per no votar, no compra aquests sopars de duro». Al llarg del recorregut es van poder sentir proclames en favor de «la independència per canviar-ho tot», clams de «visca la lluita feminista» i referències al ja cèlebre mambo.