Una muralla eficaç

El filial del Sevilla va tastar ahir dels roig-i-negres la medicina que els reusencs havien saborejat en tantes ocasions. Els del Baix Camp van guanyar ahir gràcies a tenir l’efectivitat que els havia faltat en altres partits, i a saber lluitar per mantenir la seva porteria a zero. Ahir en van tenir prou amb una ocasió per endur-se els tres trunts del camp Sevilla Atlético, que va merèixer més, igual que els havia passat en altres partits als de López Garai –ahir dirigits a la banqueta per Xavi Bartolo.

Una de les primeres jugades combinatives del CF Reus Deportiu es va convertir en el gol de Juan Domínguez. Era el minut 16 quan Querol, a banda canviada, va lluitar perquè el seu rival no arribés amb comoditat a una pilota dividida que el reusenc havia allargat massa.

Al final ni un ni l’altre. Se la va quedar un altre oportunista, un d’aquells jugadors que contínuament demostra que olora el perill de lluny. Gairebé des de la línia de fons Fran Carbia va agafar-la, va aixecar el cap i la va deixar enrere per Juan Domínguez, que estava allà al punt de penal. Un cop més, el gol roig-i-negre va arribar de segona línia. El gallec, amb molta sang freda, va col·locar la pilota rasa i ajustada a la dreta, impossible d’aturar per Caro.

El gol va trencar la tònica d’un partit que no havia començat gaire bé pels reusencs. El filial del Sevilla, ben posicionat, va fer-se amb el domini de la pilota i va aconseguir que el joc es desenvolupés sobretot al camp del Reus. Els blanc-i-rojos haurien pogut canviar el signe del partit en el minut 8, en una pilota que el davanter Marc Gual va enviar als núvols. La jugada, vinguda de la banda esquerra, va sorprendre per la facilitat amb què el rival va poder trenar-la.

Al cap de poc, Gus Ledes va inquietar a pilota parada, en un córner que es va anar tancant perillosament. Máyor hi va posar el cap, però no va poder connectar bé l’esfèrica. Els roig-i-negres es van animar amb el 0-1 de Domínguez, que va arribar quan semblaven més desconnectats. Sense agafar les regnes del partit, sí que van treure’s de sobre el peu que el filial del Sevilla semblava que li tenien posat al coll. L’enfrontament va entrar en una fase de joc travat, en què més que ocasions hi va haver algunes pilotes penjades a dins de l’àrea que no van connectar amb rematadors.

Una cavalcada d’Álex Menéndez en els darrers compassos del partit semblava que venia carregada de perill, però l’asturià va arribar fos, només amb energies per fer un xut tou des de la frontal blocat per la defensa abans que pogués reportar problemes a Caro.

El partit va començar amb una altra ocasió marrada per part de Marc Gual, que ahir no va tenir el seu dia. Va rematar desviada una centrada de Pozo, recent sortit a la segona part, que anava millor perquè la rematés un company seu. Un remat llunyà i desviat de Tito va ser l’única ocasió que va inquietar el rival en la segona part, en què Badia va haver de demostrar per primer cop en aquesta temporada perquè va acabar com el porter menys golejat en l’anterior.

El domini local es va intensificar encara més amb l’expulsió de Máyor al minut 60, després de veure la segona groga per aixecar massa el peu en una centrada amb molta intenció d’Àlex Menéndez. Semblava no haver vist el jugador a qui va impactar, que venia des de darrere, però fos com fos aquesta jugada i una falta per darrere anterior li van fer valdre l’expulsió.

L’entrada de Vaz per Querol no va donar l’aire que necessitava l’equip, com tampoc ho van fer Borja Fernández ni Lekic, que van sortir de refrescos en els llocs de Juan Domínguez i Fran Carbia. En el 69’, Pozo li va fer un favor a Álex Menéndez, fallant una ocasió que va aconseguir aprofitant una pèrdua de pilota molt perillosa de l’asturià. Deu minuts més tard Badia, que ja havia fet alguna actuació de mèrit, va aturar una doble rematada primer de Pozo i després de Cantalapiedra. Els compassos finals van ser una defensa èpica dels reusencs, que la van treure de totes les formes possibles, inclosa una xilena d’Olmo gairebé a la línia de gol.