Aida Folch, una 'noia Trueba' disposada a ser una 'noia Bond

Aida Folch, una de les actrius joves amb més projecció del cinema espanyol, es declara una «noia Trueba» i enamorada del cinema amb fons social però, en una entrevista a Efe, revela que està oberta a tota mena de pel·lícules i fins i tot ha intentat posar-se a la pell d'una «noia Bond».

»Jo em considero la seva noia, però ell no em considera la seva noia, m'ho ha dit més d'una vegada. Ell se'n riu amb aquest tema, diu que no vol tancar-se possibilitats, cosa que a mi em fa força ràbia», diu Folch en to de broma en al·lusió a Fernando Trueba, cineasta que la va descobrir i amb el qual s'entén «molt bé» treballant.

De la mà de Trueba va debutar en el cinema als 14 anys d'edat en «El Embrujo de Shanghai», després va rodar «El Artista y la Modelo», que li va valer una nominació al Goya a millor actriu i, segons revela a Efe, l'any que ve té previst filmar un nou llargmetratge al seu costat.

Folch, que ha acudit a la ciutat egípcia d'Alexandria per recollir un premi a la seva trajectòria professional en la 33 edició del Festival de Cinema dels Països Mediterranis, assegura que se sent «més a gust» amb el cinema independent, social i d'autor, com a actriu i com a espectadora, i prefereix el cinema europeu.

Per això, diu que li agradaria seguir per aquesta trajectòria que està transitant, encara que assegura que està «oberta» a d'altres gèneres i treballar a d'altres països amb intenció d'»enriquir» la seva carrera.

Assegura que li han arribat ofertes per participar en audicions per a una pel·lícula de James Bond i d'altres dels germans Coen i d'Steve McQueen, però no ha estat seleccionada.

En anglès ja ha rodat una cinta nord-americana independent que es diu «Nameless», un thriller psicològic encara per estrenar, i ara està treballant en una comèdia britànica, «I love my Mom», dirigida per Alberto Sciamma.

Al llarg de l'entrevista, Aida Folch també té paraules de record per a Jean Rochefort, el gran actor francès mort dilluns passat, amb el qual va coprotagonitzar «El Artista y la Modelo», una experiència que per a ella va ser «un autèntic regal».

»Em va ensenyar molt per la passió que li posa a la seva edat a cadascun dels personatges, em va explicar milers d'anècdotes de la seva trajectòria, de la seva carrera amb Jean Paul Belmondo, era una persona que estimava molt. Solia visitar-lo a París. Just li vaig trucar la setmana passada per dir-li que hi aniria aviat. No em va donar temps a acomiadar-me d'ell. Ha estat una persona amb la qual ha estat un luxe treballar i el trobaré molt a faltar», comenta.

Preguntada per la crisi política catalana, l'actriu nascuda a Reus apel·la al diàleg i critica la «política de la por i de la repressió» amb la qual considera, «no es pot dir res».

Abans que res, demana que no s'usi la política per danyar la cultura, com va ocórrer el 2015 quan Fernando Trueba va patir una dura campanya de boicot contra la seva pel·lícula «La reina de España» per haver declarat que no se sentia espanyol.

»No crec en fronteres ni en murs, espero que tothom i tots els ciutadans segueixin gaudint del cinema i, sobretot, que no es molesti la cultura, que és molt necessària i que forma part de la nostra història i que ha de poder arribar a tothom. Un govern hauria de tenir-ho en compte perquè és intocable»,