Jan Grau: «L'any 1980 hi havia 250 gegants a Catalunya, i ara ja n'hi ha més de 4.500»

La Sala Santa Llúcia de Reus va donar ahir el tret de sortida al Món Gegant, el Congrés que aquest cap de setmana convertirà la capital del Baix Camp també en la de la tradició gegantera. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer,;i el president de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, Valentí Serra, van ser els encarregats d’inaugurar oficialment la trobada, que reunirà en els propers dies ponents i colles castellers d’arreu del planeta.

«Els gegants més macos del món són els de Reus», va començar dient el reusenc Agràs, incidint en l’orgull que els habitants de cada municipi tenen pels seus elements festius. Per la seva banda, Pellicer va mostrar la seva satisfacció per «agafar el relleu d’Ath, la ciutat belga que l’any 1999 va organitzar el darrer congrés internacional sobre el món geganter».

Els tres es van asseure a les butaques de l’auditori per escoltar la ponència inaugural de Jan Grau, un dels pioners en els estudis geganters a Catalunya. Grau va fer un repàs del passat, el present i el futur del món geganter, una tradició de la qual se’n tenen referències escrites com a mínim des de principis del segle XV, concretament amb una figura del rei David que va sortir en el Corpus de Barcelona de l’any 1424.

Segons Grau, en les darreres dècades els gegants han viscut un «boom» a Catalunya: «L’any 1980 hi havia 250 gegants comptabilitzats al territori, i ara fa sis o set anys que diem que n’hi ha 4.500, una xifra que no està actualitzada». A això s’hi han d’afegir entre 1.000 i 1.500 elements del bestiari, i més de 15.000 capgrossos. El manteniment de la tradició rau, segons ell, en la funció intergeneracional i d’identitat: «Els nens no se solen saber les banderes o els escuts del seu poble, però es coneixen com ningú més quins són els seus gegants». El mateix factor és el que garanteix segons ell que la tradició es mantindrà, «encara que sigui amb robots».