La Vitxeta estrena vestit al congrés internacional Món Gegant
Reus, epicentre geganter amb xerrades i la presència de figures i colles d'arreu del món
L'epicentre del món festiu català i europeu es troba aquests dies a Reus. Des de dijous, la ciutat acull el primer congrés internacional de gegants i imatgeria festiva a Catalunya, Món Gegant, amb la presència de desenes de figures d'arreu de Catalunya, però també d'altres indrets d'Espanya, Europa i fins i tot una figura de Nicaragua. Diversos experts mundials exploren en xerrades, des de l'àmbit acadèmic, les semblances i diferències de diversos models del fet geganter, mentre al carrer es viu el vessant més festiu, amb cercaviles. Segons Amador Codina, coordinador del congrés, un dels objectius és atorgar una rellevància més gran al món geganter, de la que ja gaudeixen col·lectius com els castellers, a més de fer notar que els gegants no són patrimoni exclusiu de Catalunya, que sí que és capdavantera en nombre de colles. Per Codina, els gegants gaudeixen de bona salut a Catalunya a escala de quantitat, però la situació no és tan bona si es té en compte la gent implicada al darrere i la manca de relleu generacional que hi ha a moltes colles.
Les xerrades, més d'una vintena, s'han organitzat a la Sala Santa Llúcia de la mà de ponents de màxim nivell, tant nacional com internacional, per contextualitzar àmbit de la cultura popular en diversos països i moments, i per definir el paper del fet geganter català a escala europea i mundial, amb noms destacats com ara Jan Grau, el navarrès Íñigo Castellano, el belga Jean-Pierre Ducastelle, l'holandès Paul Spapens o la nord-americana Nina Kammerer.
Cercavila per Reus
Tot plegat, s'ha evidenciat aquest dissabte a la plaça de la Llibertat de Reus, on s'han plantat desenes de gegants. Una de les figures que més ha captat l'atenció dels presents a la plaça ha estat la local Vitxeta, que ha aprofitat l'ocasió per lluir vestit nou. Aquest és un fet molt comú en la geganta reusenca, ja que al llarg de la seva història ha anat canviant el seu vestit per intentar anar a la moda més propera.
Als de Reus i Tarragona se n'han sumat d'altres que els reusencs no estan tan acostumats a veure, com l'impressionant gegant de Maastricht, d'Holanda, que fa més de sis metres d'alçada. Aquesta ha estat, sens dubte, la figura que ha captat l'atenció de petits i grans. El guerrer germànic, vestit del segle XVI, porta una gran llança, l'estrella de la ciutat al pit i dues grans butxaques, on s'hi veu el duc de Bravant i el príncep de Lieja.
La gegantona Paquita, de León, Nicaragua, també ha centrat l'atenció perquè és la figura més diferent d'entre totes, amb un vestit llampant, un gran barret i un cap petit, no arriba als tres metres d'alçada. Els flaixos de les càmeres també s'han centrat en la família de gegants de Lier, de Flandes, a Bèlgica, més coneguts com a 'tren de gegants'. S'han desplaçat fins a Reus Pallieter, símbol i emblema de la ciutat i dels seus habitants, Juffrow Agnes, la darrera beguina de la ciutat, i el petit Wardje van't Jesuqieten, una combinació de nan i gegantó.
Tots els gegants han desfilat pel centre de Reus acompanyats de música i també de tota la gent, que els ha seguit en el recorregut mentre les figures mostraven els seus balls. Un dels més aclamats han estat els gegants de Tudela, de Navarra, sis figures que dansen una coreografia que ha estat victorejada.