«A la Sindicatura de Greuges no hi ha finestreta, tenim temps per atendre a la gent»

—El passat mes de setembre va ser reelegit com a Síndic Municipal. Com va rebre la notícia?

—Vaig ser nomenat Síndic Municipal al gener del 2011, i ara he estat reelegit per cinc anys més, en la segona i última renovació possible, tal com apunta el reglament. Els grups municipals ho van decidir per unanimitat, fet que em fa molt content. Aquesta és una feina amb la qual em sento còmode, jo havia estat advocat i m’és relativament fàcil moure’m per aquests nivells de l’administració.

—Quines són les funcions del Síndic de Greuges Municipal?

—Segons el que determina el reglament, defensar els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans de Reus en relació als greuges que puguin tenir respecte a l’Ajuntament o els organismes que en depenen. Però a la pràctica, aquesta oficina ha acabat sent un punt on es dóna molta informació a persones que, per exemple, no entenen una resolució administrativa, o no saben on han d’anar. Aquí els podem atendre amb temps, i els expliquem si, per exemple, s’han d’adreçar als Serveis socials, i els demanem hora. De qüestions com les que determina el reglament en resolem poques, més aviat ajudem a molta gent a trobar una primera resposta per anar allà on els convé.

—De quin nombre de consultes estaríem parlant?

—L’any passat vam arribar als 276 expedients, i en el que portem d’any ja gairebé hem arribat a aquesta xifra, així que imagino que la superarem. Les queixes són relativament poques, i sovint la queixa deriva d’una mala informació. Però tothom que ha vingut ha sortit més o menys orientat, i aquesta és la feina de la qual em sento content. És destacable que la ciutat tingui un càrrec com aquest i que l’hagin exercit els síndics que m’han precedit.

—És excepcional, que la ciutat tingui una figura com la seva?

—Els síndics estem agrupats en un Fòrum de síndics municipals de tot l’Estat, del qual jo formo part de la Junta directiva. En total donem servei a un 50% de la població, perquè Barcelona té una síndica, i també n’hi ha a l’àrea metropolitana. També n’hi ha a Girona i els seus voltants, a Lleida i la Seu d’Urgell. A la demarcació de Tarragona, de síndics municipals actius al fòrum hi som nosaltres i Sant Jaume d’Enveja.

—Potser aquesta manca de síndics municipals es deriva del fet que, la seva figura, implica el reconeixement que, de vegades, l’Ajuntament s’equivoca?

—Sí, és un reconeixement de que les coses no sempre es fan bé, i que la ciutat tingui aquest càrrec és un signe de valentia i una voluntat de donar un servei millor al ciutadà.

—Vostè pot actuar a instància dels ciutadans i també d’ofici. Ho ha fet en moltes ocasions, o aquest és un fet extraordinari?

—Poques vegades he actuat d’ofici. Reus té una gran xarxa cívica organitzada, si no és per alguna cosa molt important, jo em limito al que em demana la gent. L’any passat, per exemple, el soroll al carrer va ser el tema estrella.

—Quines altres qüestions han estat objecte de reclamacions dels ciutadans?

—Un dels departaments que porta més gent és el de Serveis socials, però com he explicat, no són reclamacions, sinó necessitat d’informació. També donem molta informació sobre rendes mínimes, qüestions d’habitatge, multes, o hisenda.Com a anècdota, li puc explicar que un cop va venir una senyora a queixar-se que una agència matrimonial no li havia donat el que li havien promès. I en una altra ocasió ens van demanar ajuda perquè un ocell havia caigut al pati d’una escola.

—Quina resposta els van donar?

—Vam adreçar la senyora a Consum i vam trucar a Medi ambient perquè es fessin càrrec de l’ocell. Com li deia, quan la gent no sap on anar, vénen aquí. No hi ha finestreta i tenim temps per escoltar-los.